HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!
SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
dimecres, 21 d’octubre del 2015
dimecres, 7 d’octubre del 2015
HEOBERT...aquarel·la
He obert la porta de l’incert
que em ronda la incipient seguretat.
La pacient calma me n’avisa
que sempre estem en seves mans.
i és que la voràgine incertesa
ens foragita i ens engoleix...
Per molt segurs que caminem
amb el sarró a l’esquena ,
que nostra seguretat ens indica
que estem en el nord segur,
qualsevol acte pot posar-nos
en el pou on el dubte ens xucla
i el témer la relliscada ens angoixa.
Sempre pot haver-hi núvols en el cel.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15
...........SILENCIS
59.- Qui reconeix que és poca cosa
davant l’immensitat que ens envolta
dilluns, 5 d’octubre del 2015
MIRO AL LLUNY... aquarel·la
Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...
Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.
Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure
els sentiments i fer-nos caminar...
divendres, 2 d’octubre del 2015
SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la
Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.- Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..
dijous, 1 d’octubre del 2015
L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la
28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
i la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.
dimecres, 30 de setembre del 2015
PER QUE ELS ANYS...aquarel·la
Per que els anys ja se m’acumulen,
em diuen que no em cal estimar...
N’hi ha tantes de maneres i formes,
classes i motius i especialitats... que,
que no se de quina em consideren
que en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi que els sentiments
mai en tenen prou d’amoïnar
i que de calmats passen
a la disbauxa o bogeria...
Que de la passivitat absoluta
a l’esbarjo indefinit...,
Fins que el cap
raciocina i els para i posa
en el lloc adient.
Quan s’estima es plora,
Quan s’estima es riu...!!
I, jo és el que faig...
Arreplegar llàgrimes
salades i dolces...!!
Qui és que en té prou ?
Si arreu sempre anem amb la copa.
DE REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
..................
dimarts, 1 de setembre del 2015
DE NUVOLETS... aquarel·la
Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill
I així, segur el manaria:- Cap a qui, cap allà...
Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts
privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin
i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...
Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,
no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,
segur que tots eren plens de seves expresses dictadures
i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...
Molts de farts se’n aprofitaven i expropiaven nuvolets menuts
engrandint la seva infesta nuvolada assegurant-se propietats...
Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´
manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets
que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent
que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?
i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada
DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)