SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimecres, 5 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 8... aquarel·la



CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...8

JA TENIM FEINA I TAMBÉ ATUR...
Feta la llei, feta la diversió.
Tot això de la consulta dóna feina,
sí, feina..., fotre!! que molts voldríem per tots
i passen la feina a qui n’estan tips de feina
per debatre i allargassar de feina de molts
que no hi veuen de cap ull de tanta feina.
Si els donessin un plaç per fer la feina
I mentrestant que cobressin sols els corruptes
se’ls faria boca aigua i una bona feina i potser
es posarien a la feina a fer bona feina
per que els corruptes ja fan la seva feina
que els deu dar el seu bon resultat
o si no qui creu que ho faria,... tothom?
No, fillets, que s’ha de ser especialista de la feina
Per això ja hi ha universitats  per aprendre
que t’ensenyen com fer la feina, però qui puja tant alt?
No ens enredem més que els corruptes fan la feina...
Continuem. Ara ja sabem que molts tenen feina
i d’altres encara els busquen feina i cobrant
no acabarem mai, mai, mai, mai la feina...
Solució que jo voldria imposar als que tenen feina?
Tots a pa  i tomaca i oli com aquell mussol
que quan es va acostumar a la tomaca
i es quedava esprimatxat com un gatx
es va, naturalment, morir, i aleshores,
va acabar la feina, però, llavors va venir la feina
la feina de veritat, per que morts els mussols
qui menjaria tomaques si portaven la mort
de poder cobrar puntualment sense fer la feina ?
Qui és el valent que m’ho diu, eh, eh, eh ?
Ja veieu que tenim feina, feina, feina i... feina...
I aquells tontets diuen que tenim paro  o atur
que al fi i al cap son el mateix,bibronades de la parla.
Ja sabeu que amb paro no es fa res i no cal feina
i amb atur més del mateix...Sí, fills, del mateix.
que si fem cas de les paraules en tenim un feix de feina.
Per exemple: Qui obrirà la consulta del metge,
els metges podran fer consulta i si no hi ha consulta
qui farà la feina que reclama el malalt...?
Mal ho tenim sense consulta. Els cervells tenen feina
El dilema, sense consulta es farà la feina ?
Clar son coses noves difícils de païr...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 5-11-14.


dimarts, 4 de novembre del 2014

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada de A RASTRE DEL TEMPS


RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...
(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)
...........................
Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,
Va voler fer excursió mig programada
i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.
Les tapes netes com quan un dia de camí marxava
i el ventre net sense màcula ni rebotiment.
Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles
que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet
i es feien creus de tanta mosca o lletra negra
i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.
A ses company no para d’explicar aventures...
Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus
i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...
En ratets de calma quan ningú el collia
mirava entorn seu per veure d’amics fer
però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,
altres anorèxics sense ombra davant seu passaven
i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...
Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.
Els companys de que hagi tornat se’n fan creus
per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,
però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.
DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.

dilluns, 3 de novembre del 2014

HIVERN... aquarel·la


Hivern, mirall de fred, l’aigua...
Calla la natura el frec de mans
Que marxaren volant sent fulles seques.
L’aigua reflectint el cel moradeja...
Queda la teranyina, arbre nu, despullat.
Mut el sol el caliu no bull perola
I l’ovella no obre bel dins corralina.
El monstre de la terra, valent, lluita
Com ase que no vol seguir ramalada...
Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral
I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent
Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.
Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -3-11-14.


diumenge, 2 de novembre del 2014

NO ERA LA MORT... aquarel·la


No era la mort,
ni s’exhauria sa vida,
era un pas enrere,
un reposar per emprendre
nova, inquietant lluita...
La saba no fluïa,
es resguardava en el reservori
callant.
Quan vindria nou esclat
el sol s’hi enlluernaria
de miracles novinsants
i un aleteig de les rames
serien aplaudiment al nou brot.
Deixem-les callar en sa quietud.
Ja vindrà l’hora suprema
quan la moixonada
busqui ombra en son casal
i rebost ple de vianda.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-11-14


divendres, 31 d’octubre del 2014

CELEBRACIÓ TRICENTENARI 1714-2014




TRICENTENARI  A LA TORRE DE L’ESPANYOL
1714 - 2014-10-31
Volava l’ocellada de pardals i orenetes
com banderoles encetant cabrioles
en un cel clar lliure de nuvolada...
El cel ras duia llum de paraules
i el ventijol fluïa estenent carícia.
Pedres i còdols del terral eren cors
que bateguen insuflats de joia.
L’arbriu aplaudia amb seves mans
i com una boira de goig omplia plaça
inundant de crit eufòric el regne
El caminar del veïnatge tranquil
enrere  un delit ancestral desitjat
de llibertat i identitat que s’assolien
eren la dignitat florida a punt de fruit.
Seria una menja ben cuinada
per un profit que ja no retrocedia...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 31-10-14


dijous, 30 d’octubre del 2014

HIBERNACIÓ... aquarel·la


... i hibernaren
El mantell blanc del meteor
els guardava d’estralls...
Un dia sorgiria l’astre groc
i obriria seva nuesa,
ells ,atents, reviurien plenitud.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 30-10-14.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

HAN SORTIT JA TOTS ELS PROFETES... aquarel·la

Han sortit ja tots els profetes
a declamar les seves profecies...?
Mentre, les fulles es lliuraven del ramatge
i besaven sorra i aigua...
Extasiat el sol s’ho mirava...
- Elles joioses de despullar-se
I ensenyar al vent els seus encants...
No saben, infelices, que el jou
és carícia o bastonada...?
Ja vindrà el vent alisis a parlar
i quan arribi la marfugada
enyoraran el ramatge ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-10-14


RECORDS DE JOSEP ANTON