SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dissabte, 5 de març del 2016

A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA... foto seva actuació a Rasquera


A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA
Escrit d’Anton Fortuño .- T.E.- 5-3-16.
......................
Vingueres a nosaltres portant l’alegria
quan la pena hirsuta teníem en el cor...
Ens deixares obrint-ne immensa i cruel pena
quan l’alegria era taula per a tots...
Han passat sis anys i ressona la destroça:
Ningú t’oblida... Parla sempre el record
i es que teu esforç pels altres no era límit
ni frontera per portar-hi sempre Pau i Amor.
Per això en recordança...

Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol que calenteja
la quietud i la peuada d’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar,
a estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.

divendres, 4 de març del 2016

DUBTE... aquarel·la xinesa


Entrem en la bogeria del dubte
i ens trobem en surrealismes
que no ens expliquem.
Ey Arnblen l'intenció
la palla del gra i encara
en l’arè netejant el gra
s’hi remenen els grapissos...
Dins de la incertesa pròpia
i la remenada per veus externes,
no en sabem del nostre profit
o fracàs si no fem cas de la qüestió
i analitzem la decisió a prendre.
Dubte és ajuda, si en fen cas,
abans de equivocar l’escrúpol
que comporta el seguir caminal.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 10-2-16

ESCOLTAR AL QUE CALLA... aquarel·la


M’agrada  escoltar al que calla
que sols el gest de llavi o ulls
o galtes o cabell o mans el delata...
La mímica parla sola i parla
i es confessa en seves reaccions.
Afavorida i favorable,
addicta o contrària...
Es el joc del Jo que surt emotiu
i expressa com si estès en silenci.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E. 

dijous, 3 de març del 2016

SOC EL QUE SOC PER... aquarel·la


Soc el que soc i em sento res,
Em sento res per que, què soc...?
Callat dins el silenci que m’envolta
veig el florir de arbriu tendre i net,
Veig com s’estarrufa el gat  al veure
una corbata que porto a la ma
i es belluga de cap per avall...
La cisalla que talla colls ell pensa ?
La vinclo com surriac i ell s’espanta...
M’ha ensenyat les urpes i un buf sonor.
I si m’aquieto ell vindrà a mi
em perdonarà l’ensurt,
aleshores, serem amics o companys
com abans érem ?
Li diré si busca el ratolí com jo...
Ell, per terra resseguint racons,
Jo damunt la taula, per que sense ell, què soc ?
Ningú em coneixeria els que creuen saber de Mi
Oh, tants amics em reconeixen com a tal per ... !!!
Potser al trobar-me em bufarien com el meu gat
quan ensenyo la corbata que cada dia penjo...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-2-16

dimecres, 2 de març del 2016

SENTIMENT... RAÓ...aquarel·la

Tanca els ulls i mira’t endins...
Veuràs el sot enorme que et separa
del sentiment del de la raó neta i clara,
comprendràs l’embull que suposa
no captar ni percebre... sols raonar...
Devem equilibrar la balança
i que el pes de l’un no esgarri l’altre plat.
Equilibrem la passa... 
Que un peu corri i l’altre s’aturi...?
Que no ens circuli per la clepsa disbarats.
Sabem que les dos mans juntes
les necessitem per pregar,
Però també per ajudar-se...
Equilibrem la balança
que ens farà molt de be
allunyarà el mal.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 21-2-16

dimarts, 1 de març del 2016

HA CALLAT LA NIT... aquael·la xinesa


Ha callat la nit...
La lluna rodona
és com carn i esperit.
En finestró de la casa
guaita l’àvia  revella  
i mira el serral blanc
per on caminava ella...
Avui la lluna li parla.
- Ja estic estesa
Predicant xuis, xius
De quan erets nena...-.
Té memòria la nit
quan davall de la prunera
son amant tenia neguit
d’abraçar-se a ella.
Ha passat molt de temps
de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-

INDIFERÈNCIA... DIFERÈNCIA... aquarel·la


Sorgia valenta la Indiferència
i es plantava incòlume davant
la plegaria estesa de la Diferència.
- A mi que em fa, es deia...
Collí el got d’aigua ben ple
i hi diposità el grapat de sidral
i com bullia, com bullia...!!
El temps impertèrrit consumia
temperat instant a instant
la reacció produïda en el got.
A qui li era indiferent que el got bullís ?
Sabia que al sobreeixir-se
se’n anava el seu poder injectat ?
Fins l’anxaneta sap i ben sabut
que si puja a dalt de tot
i joiós en FA o NO l’aleta,
desprès
ha de baixar a tocar a terra...
Potser si que tot puja i baixa...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27- 2- 16

............

RECORDS DE JOSEP ANTON