TRENETS 16

193.- 14-7-18

S’havia endormiscat i no pensava en res

i es tenia per joiós en aquell ser o no ser.

Els finestrons dels ulls abaixats

com persianes restaven claror del lloc.

Mosques i mosquits tenien altres batalles

i la quietud complia els seus deliris

i sense un xorrit, era tot una bassa d’oli.

Per fora orenetes i pardals feien via

per aquell cel de matinada net i polit.

En els nius la catxipallada bellugava

bec i potes esperant l’almoina dels pares

i tot rutllava amb cura i sense massa neguit

amb la primera pixarada dels gossos

senyalant territori i gats de llom

i cua estarrufada contra els enemics ancestrals.

Un home amb animal amb sàrria l’abeurava

junt a altre junyit al carro a punt de marxa.

Començava la gresca del treball per la plebe...

La catxipallada com jo, gent innocent

dormiria un poc més i no daria feina, de moment,

a les àvies que cuidaven del aviram del corral

i de rentar la cara i genolls dels futurs homes

que anirien a aprendre allò de Sa-po, Ra-na, Gra-no-ta.

I amb aquest saber llegir construïen

aquella plèiade de nous treballadors...        

                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-26-8-18

.............

194.-15-7-18

Va sentir i escoltar amb cura

aquells espetecs que il·luminaven el cel.

L’explosió tapava orelles

i les guspires simulant paraigua que es desfeia

li queien fets cendra desprès de curta vida.

Caigut. Aterrat a terra una guspira

davant seu li dava la ma.

Ara té amistat i nou viure.

                          DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-26-8-18

...........................

195.- 16-7-18

Va apagar els llums i tot a fosca era orb

Mai pensà en eixa circumstància possible.

S’havia trobat, aquell matí amb una persona cega

La natura ens porta a col·legir estats límit.

i quan els tenim al davant ens espantem:

-Podria ser jo aquests que seus ulls no perceben...-.

Aleshores, ve el desgavell dins la clepsa.

Circular sense la visió ens para els peus

i les mans toquen vores, podem caure si avancem

i ens ve la por que pot dur-nos la desgràcia.

L’arbriu, el rocatge ens veu clarament ?

Pensem que veient-hi podem ser-ho per ignorar ?

          DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-27-8-18

..............

196.- 17-7-18

Volia escriure un vers que cantés glòries

i tot li anava en contra,

Clar que pensar que seu cantar fos afinat,

ja podia dur-li disgust important.

Què en sabia ell de dipositar paraules

que tothom podia comprendre ?

Faria que el diccionari fos visitat ?

No es creia superior a ningú

i si feia anar a mirar el llibre, què dirien?

Que era un incomprès orgullós

que no dava facilitats a tothom.

Pensà en escriure trenets com feia

i ningú el posaria a cap de llibre

                  DE REBAIIXES 18.- ANTON.- T.E.-27-8-18

...................

197.- 18-7-18

Volia volar.

Tenia l’ocell

dins del cap.

             DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28-8-18

...............

198.- 19-7-18

En el brodat que t’abellia

posava al descobert la teva pell...

Una pell de paraula viva

que en el brodat la agulla

encisant-se foradets hi feia

per que la nuesa jo contemplés...

Vaja miracle em regalaves

al vestuari es confonia

amb teva excelsa pell.

                DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28-8-18

......................

199.- 20-7-18

Mataran el canari groc

per que és groc o per que canta ?

A un primigeni color

el destrossen sens pietat

o a un cant li neguen l’aroma

d’un color que te veu

per que els sords escoltin ?

                 DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 29-8-18

.....................

200.- 21-7-18

Treballem de dia i de nit per ser pobres

I no acceptem que ens ho diguin, i, és veritat.

La riquesa la tindrem en l’amor als demés,

el sacrifici d’estar en pau fins amb els contraris

                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-29-8-18

TRENETS 15

187.- 7-7-18

He trobat dos roses al voral fent camí.

Una d’esplèndida i jovenívola cantava al·leluies,

semblava merlet de castell en son brot llarg.

Es manejava al ventijol com vedette famosa,

i ho era,al mirar, de tot un exercit d’animalons.

També a terra vinclat el seu tall un batalló

d’insurrectes en feien del seu instint obra

i tenien trepitjada i malmesa tot un ser igual i digne.

Un instant joiós va tenir l’abella exonerant

amb el perfum fi i delicat xarrupant-lo amb delit.

Però afamats com afarams en plena batalla

sumien pètals masegats per seves armes de destrucció.

Morta en sa vida lleugera era aniquilada

com si sols aquella menja fos única per ells.

Formigues i escarabats de tota mena posaven boca

i s’emportaven a cau quant les importava

o be rossegaven omplint ventre delitós.

Una cadarna a pas de nielada veié el desastre

i parant el vol baixà a inspeccionar la malifeta.

Prou hauria matat a cop de bec aquell batalló,

però abans de complir tal acte, es posà a plorar

com si fos sa germanada que s’havien tornat bojos...

Destruir una rosa que sols dóna perfum !!!

                  DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-8-18

...............

188.- 8-7-18

No endarreria res,

No callava res,

No es creia res.

En el lloc dels fets tot avançava a compàs.

Tot quan se li acudia era abocat al cabàs.

Mirava els ulls del xerraire i veia la mentida.

Un xic de sort

i el contrincant el tenia arraconat

a punt de confessat el pecat.

I les galtes vermelles

suaven el mal moment en que es trobava

La supèrbia se la menjava fins quedar tip. 

                 DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.- 23-8-18

...................

189.- 9-7-18

Li feia estrany que els embats del mar

al xocar contra el rocatge embravien d’espuma,

en canvi a la sorra neta, plana, era tot carícia.

El mar tenia dos reaccions impreses en ell

i saludava amb garrot a la rudesa

i acaronava amb delit fi a la suavitat.

               DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-8-18        

..................

190.- 10-7-18—PIRINEUS.- LA VACA.

Em mires com beneint ma presència

En ta testa hi ha quietud que molts voldrien.

Tens l’arma d’atac i no t’esdevé idea de fer-ho.

Gaudeixes de la calma del prat que enlluerna a la quietud

i busques en el rèbol ( pedra plana) la sal que et fa viure.

Lluny es el soroll, tu impregnada de silenci.

Ni mosques ni tavans gosen aletejar

trencant aquest misteri joiós de la muntanya,

el teu prat, com casal, on vius el teu pervindre.

No plourà avui i no et rentaràs, ni et falta gibrella,

la tens prop en aquell toll on vas a beure

i a xipollejar amb les potes i morro.

Tens totes les benediccions per ser feliç... !!

                      DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-8-18

..............

191.- 11-7-18.- PIRINEUS.- CAMPANAR ESGLÉSIA.

Ja puja en altura tant com la muntanya

i en sa potència l’agulla foradarà el cel

i els angelets distrets jugant a flendi

qui diu que no caiguin per el forat

que l’agulla ha fet ?

                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-8-18

..................

................

192.- 13-7-18

Pensava que pujava al cim

i el cim ara era cimera...!!

Si, és una taula rodona o quadrada

on firmen acords que els convenen

per seguir en el seient de la taula.

Abans en els termes, per separar-los,

hi havia una fita que confluïa amb altres

i allí simulaven la taula dels debats...

Era l’amistat de menjar-se un conill

i una vinassa que algú feia especial pels actes

i, mentre, parlar amb bona boca

dels problemes per solucionar-los...

Ara es treballa per empudegar-los

abans, hipòcritament

o desprès posar però per no acomplir.

Per això, dec desistir de pujar al cim.

no vull pas complicitat de cimera !!

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-8-18

TRENETS 13-14

182.- 2-7-18

Llençà les cartes rebatent-les a terra

Havia perdut els estreps i ara el cavall desbocat

pagaven les ganes de ganàncies les pobretes

Jugant no havien set favorables a seus interessos

i ara les tractava com esclaves al no fer la feina.

Per terra les xafava amb l’insult a flor de pell.

Que podien fer aquells sers servidors de l’atzar?

Les mescles innocents fetes sense trampa

no li alegraven el munt dels seus pistrincs

i, això, el feia bord davant els contrincants

que davall del nas se’n reien i dins seu aplaudien

que aquell avar li fos adversa cada basa

i perdés tota la bossa i ells forrar-se de valent.

                   DE REBAIXES 18.- 20-8-18

.......................

183.- 3-7-18

Callaren tots al percebre el crit agre...

El gos havia collit el gat a la gatera

i un estirava cap fora i l’altre volia ser tot dins.

Els marrameus eren concert de gralles

fins deixant-se treure del forat mig assolit

en un giravolt les urpes ben esmolades

es clavaren en narius del gos impertinent.

Prou la boca deixa la pell del gat que insultava

i la veu del guec fou pandereta i violí al temps

que el gat lliure li pujava a l’esquena

i li clavava aquells filferros punxents

a orella i clavant queixalada al gos desesperat

que bota com recordant el ball de san Vito

i que feia escruixir als gossos  i gats presencials.

Dels bots varen venir les rebolcades,

però l’orella era enclavada en claus i queixals

I la sagnia ja era punxada de plat ple

quan la carnissera matava i distribuïa sang del be.

Una gossa que s’aparellava amb el mascle

acudí a l’ajut del amic en gran perill

i d’una mossada a mitja esquena al gat llença

rodolant pel carrer empedrat. Quins ganyols

d’alegria i reconeixement esmerçava el mascle

que tots el que ho varen presenciar amb anhel

veieren com dos boques es besaven,

mentre el gat mig malmès resava credos i salves

per haver-ne salvat la pell i odi pels gossos

que pujaria de to per sempre, sempre, sempre més.

                  DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-8-18

.............

184.- 4-7-18

El seu caminar intranquil

senyalava les voreres...

Les espones plenes de canyota i gram

les feien segures de desfer-se

quan pluja forta i vent hi fossin

i allí, xuclant panal algun romer i timó

les hi ensenyava que l’altura

no és campanar inassequible.

Un pedrot senyalava el promontori

com castell natural per formigues i cuques...

Tot hi era en aquell indret

fins una olivera on la rabassa

convidava a fer parada en seu seient.

La intranquil·litat la portava puntual

en que no li guaités una serpent llarga

que guardava el territori amagada

en espera del fardatxo que esmolava dents.

Sa seguritat la confiava en canya dobla

que fent-li de bastó, també era arma de defensa

               DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 21-8-1

...............

185.- 5-7-18

Els dos muntanyots diria que naixien de bessonada.

Havien crescut junts i no les diferenciava res.

No se’ls veia ni rocatge ni terra, tot era una bosquina

Baix, al lloc on es donaven les mans

un rierol les alimentava amb aigua sana

Clots plens s’hi embassaven per els moments crus

que usualment es presentaven cada estiu.

En aquells embassaments hi assolien casa

Era un luxe el moure’s, allí, amb llibertat suprema.

Tot el voral era ple de llistades pedres

que recordaven temps antics,immemorial

que deixaren el record per sempre del seu pas.

Eren els avantpassats que restaren petrificats

I ara feien memòria i sorgint margenada

serien puntuals llibres de la evolució del paratge.

                DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22-8-18

.............

186.-6-7-18

Silenci, quietud, calma,callar...!!!

El silenci alena el meditar,

la quietud ens mostra el repòs,

la calma pensa cada peuada...

i callar, si volem, potser ESCOLTAR.

Una taula de quatre potes

que en testament ens posaren al cap

i la abandonem que es podreixi al ras.

               DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-22-8-18

TRENETS 12

176.- 26-6-18

- De que diguin mal de mi, d’amagatons,

amb veu silenciosa, doncs, que em critiquin

 poc m’importa -.Deia aquell magnat ple de xapes...

Insensible a les paraules dels inferiors en diner

era el que dir en llocs on sa presència habitava.

Pagava ell seu café al entrar al local.

El mostrador ja l’ensumava al veure’l

i la xapa sonora rebotava a la ma del amo

i el café amb sucre anava al lloc previst.

Avar de tot, s’ha arribada ja deixava

que la seva veu posés cullerada

a qualsevol conversa que es feia seva

com si al pagar el café li dava carta blanca.

Algun s’aixecava i brindava el camp lliure

mentre altres resistien d’orella les impertinències,

per que, això sí..., sempre tenia la raó en tot.

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.-  T.E.- 17-8-18

...............

177.-27-6-18

Sabia dir amb una suavitat exquisida NO

Semblava una fonteta de rajolí finet

que queia suau en la pica abeurador

per tota classe d’animalons que si estorrollaven.

Poc comprenien que aquell deix sempre igual

com el rajolí, calava en la ment

de tants ineptes en la comprensió serena

de l’exquisida suavitat d’aquell cruel mot 

Molts acceptaven i es feien adeptes i acòlits...

Mentre altres, més espavilats rebutjaven el rajolí.

Tancaven orelles i no es feien amb el cant de serp.

La lluita entre No i Sí seria com desfullar margarides,

qui seria el guanyador d’aquella fina imposició. .

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-8-18

,,,,,,,,,,,,,,,,

178.- 28-6-18- ROSQUILLES DE FESTA MAJOR.

Dins aquell forn es coïa el silenci.

Un silenci de sers abnegats

que es feien callats per poder ser,

per oferir-se com ofrena

a les boques de delitosos comensals.

Dins aquell cau on el foc manava

la quietud severa omplia el rodal

i totes com monges de clausura

suportaven tranquil·les el transformar-se.

Donant com a cuit la mestressa

obrí el forn on posaven to les monges

i la clausura oberta revertí en un alè

de santedat beatífica, l’obra mestra

que tothom en la festa menjaran.

Les rodones cuites faran bona menja

i en boques i orelles, qui no alabarà ?

               DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-8-18

.................

179.- 29-6-18

Ton mirar és sol que naix de l’aigua del mar.

Estrella que vespreja abans de la total foscor

per il·luminar la veu d’ocell en el canyar del riu,

canyes que voleien compassades al impuls del ventijol.

És rou que conserva en la nit la brillantor

en els pètals que escampats la lluna mira

com  joies que esperen braços o coll per  exhibir-se.

Et saludo al mirar-te vigorosa matrona

que plena de fe embalsames l’instant que visc.

                   DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.- 19-8-18.

...............

180.- 30-6-18.PIRINEUS: CARRER, POBLE,MUNTANYA.

Es tant estret el carrer que s’ho pensa el vent

per entrar en el lloc inesperat que se li presenta.

Prop del muntanyot és com carrabina apostada

per abatre qui pugui delinquir en el terral

i ben mirat pren ruta de puntals que aguanten

un sostre de bosquina i rocam en el paratge.

Molta pedra arrancaren per construir-lo

sens mirar botifarres que explotant-ne

delitaven al paleta que s’atreví a fer els casals.

Avui resten cofois de seves abraçades

on els petons s’esclafen sense ni pensar.

             DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 19- 8-18

..................

181.- 1-7-18

De menut, el ploure era una festa...

A xipollejar amb els peus els tolls,

A fer pastetes quan donava al ras.

Sabem que els jocs eren escassos per la xibalada:

rodanxa per esbravar-te corrent,

al flendi, a patacons, la corda i el venerat futbol

si teníem pilota, ai, una de goma blanca

i petita que els peus es veien esforçats

i no cal dir el porter que li faltaven mans.

Mirar com plou per darrere els vidres

era espectacle de gran valor...

Era la contemplació que parla sola   

i els vidres suportaven l’alè que embrutava

i el front contra el cristall del que es queixaven

les  mares responsables de neteja...

- Quin cotxino ets !! No veus que queda marca i...-.

- Si no el toco... -. – Ja faràs tu dissabte...-.

Al final algun cop al cul de l’espardenya

que a retaló, poc li costava de fer la feina.

- M’agradava quan feia bram i queien pessetots...!!!-

Aviat les granotes sortien a dir que eren vives.

                DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-8-18

TRENETS 12

176.- 26-6-18

- De que diguin mal de mi, d’amagatons,

amb veu silenciosa, doncs, que em critiquin

 poc m’importa -.Deia aquell magnat ple de xapes...

Insensible a les paraules dels inferiors en diner

era el que dir en llocs on sa presència habitava.

Pagava ell seu café al entrar al local.

El mostrador ja l’ensumava al veure’l

i la xapa sonora rebotava a la ma del amo

i el café amb sucre anava al lloc previst.

Avar de tot, s’ha arribada ja deixava

que la seva veu posés cullerada

a qualsevol conversa que es feia seva

com si al pagar el café li dava carta blanca.

Algun s’aixecava i brindava el camp lliure

mentre altres resistien d’orella les impertinències,

per que, això sí..., sempre tenia la raó en tot.

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.-  T.E.- 17-8-18

...............

177.-27-6-18

Sabia dir amb una suavitat exquisida NO

Semblava una fonteta de rajolí finet

que queia suau en la pica abeurador

per tota classe d’animalons que si estorrollaven.

Poc comprenien que aquell deix sempre igual

com el rajolí, calava en la ment

de tants ineptes en la comprensió serena

de l’exquisida suavitat d’aquell cruel mot 

Molts acceptaven i es feien adeptes i acòlits...

Mentre altres, més espavilats rebutjaven el rajolí.

Tancaven orelles i no es feien amb el cant de serp.

La lluita entre No i Sí seria com desfullar margarides,

qui seria el guanyador d’aquella fina imposició. .

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-8-18

,,,,,,,,,,,,,,,,

178.- 28-6-18- ROSQUILLES DE FESTA MAJOR.

Dins aquell forn es coïa el silenci.

Un silenci de sers abnegats

que es feien callats per poder ser,

per oferir-se com ofrena

a les boques de delitosos comensals.

Dins aquell cau on el foc manava

la quietud severa omplia el rodal

i totes com monges de clausura

suportaven tranquil·les el transformar-se.

Donant com a cuit la mestressa

obrí el forn on posaven to les monges

i la clausura oberta revertí en un alè

de santedat beatífica, l’obra mestra

que tothom en la festa menjaran.

Les rodones cuites faran bona menja

i en boques i orelles, qui no alabarà ?

               DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-8-18

.................

179.- 29-6-18

Ton mirar és sol que naix de l’aigua del mar.

Estrella que vespreja abans de la total foscor

per il·luminar la veu d’ocell en el canyar del riu,

canyes que voleien compassades al impuls del ventijol.

És rou que conserva en la nit la brillantor

en els pètals que escampats la lluna mira

com  joies que esperen braços o coll per  exhibir-se.

Et saludo al mirar-te vigorosa matrona

que plena de fe embalsames l’instant que visc.

                   DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.- 19-8-18.

...............

180.- 30-6-18.PIRINEUS: CARRER, POBLE,MUNTANYA.

Es tant estret el carrer que s’ho pensa el vent

per entrar en el lloc inesperat que se li presenta.

Prop del muntanyot és com carrabina apostada

per abatre qui pugui delinquir en el terral

i ben mirat pren ruta de puntals que aguanten

un sostre de bosquina i rocam en el paratge.

Molta pedra arrancaren per construir-lo

sens mirar botifarres que explotant-ne

delitaven al paleta que s’atreví a fer els casals.

Avui resten cofois de seves abraçades

on els petons s’esclafen sense ni pensar.

             DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 19- 8-18

..................

181.- 1-7-18

De menut, el ploure era una festa...

A xipollejar amb els peus els tolls,

A fer pastetes quan donava al ras.

Sabem que els jocs eren escassos per la xibalada:

rodanxa per esbravar-te corrent,

al flendi, a patacons, la corda i el venerat futbol

si teníem pilota, ai, una de goma blanca

i petita que els peus es veien esforçats

i no cal dir el porter que li faltaven mans.

Mirar com plou per darrere els vidres

era espectacle de gran valor...

Era la contemplació que parla sola   

i els vidres suportaven l’alè que embrutava

i el front contra el cristall del que es queixaven

les  mares responsables de neteja...

- Quin cotxino ets !! No veus que queda marca i...-.

- Si no el toco... -. – Ja faràs tu dissabte...-.

Al final algun cop al cul de l’espardenya

que a retaló, poc li costava de fer la feina.

- M’agradava quan feia bram i queien pessetots...!!!-

Aviat les granotes sortien a dir que eren vives.

                DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-8-18

TRENETS 11

171.- 21-6-18

Embolcallades amb seda ...

les passegen pel prat,..

Avui neixen amb cordura en son esclat...

Les batejaran un dia quan plogui a bots i barrals...

desprès el sol i el ventijol les acaronaran

proclamant-les banderes del tossal...  

Posarà llavis de somriure

el pedrot que tenim a dalt

i tot serà poesia vivent,

concert de tots ben harmonitzat.

DE REPAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-8-18

...........

172.- 22-6-18

...i cantaran els ocells, cadarnes i pinsans...

i les fulles voleiaran al vent aplaudit la gran gesta...

La dignitat retorna

com núvol que porta pluja benefactora

que regarà tot el terral...

No veieu com Bruixeta i Tormo,

signes ancestrals de nostra història,s’abracen ?...

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-15-8-18

........................

173.- 23-6-18

Fer el BE sempre serà fer el BE,

com fer el MAL deurà ser sempre fer el MAL..

Però tenim la Hipocresia o art de simular

que ens destrossa la nostra aquiescència.

i com estruços sens amaguen les veritats

i sens canvien per altres veritats

plausiblement contrastades pels homes de palla

que enfront la vera realitat juguen seves cartes...

Ara en el tapet verd del diner tot és factible

Ja que no mana el ser viu, si no el valor crematístic

I no acatar-lo, s’exposa un a perdre el poder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-8-18

...................

174.- 24-6.18

Penedir-nos de què ?

És retrocedir, enganyar-nos dels actes

Que laboriosament i sanament hem realitzat?

Penedir-nos de què ?

De no seguir els dictats d’altres

Que son la maqueta del seu edifici

I que comporta acceptar-ho amb plenitud

El voler d’altra ment que ens dirigeixi ?

Penedir-nos de què ?

Dels errors a que ens han conduit

El creure les directrius preconcebudes

Per altres ments que ens volen esclaus ?

 DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 16- 8-18

TRENETS 10

166.- 16-6-18

Donar un pas de més pot ser fatal...

Però com es fa per no dar-lo

si tenim la necessitat imperiosa

d’avançar o retrocedir ?

Controladament, això si, però tranquil.

Quan ve el rossolar, relliscar,

desestabilitzar-se, ai, mare meva,

qui aguanta la baluerna que som

i es queda en la línea propera

on el tovanc espera la caiguda ?

Les mans no son prou potents

En un temps de rècord salta

el peu i no aguanta l’equilibri.

Això és el que em va passar  en tal dia

i va canviar per molts el seu camí.

                      DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18

..................

167.- 17-6-18

El veia tranquil, satisfet,

amb el ventre ple a sobreeixir.

Somreia de fart, content, complagut.

No era la cullera si no forquilla i ganivet

que havien destrossat damunt del plat

un menú de calerada amb vi de bota

amb corona de reialme de cep centenari.

Amb galtes plenes de foc on esclatava

l’imperi del bon viure era present allí.

Costava caler la xefla que ell es donava.

Però en que gastar les sobres dels negocis ?

No pensava en altres sers que passaven gana

i ni colitxos i baldofes arribaven als seus ventres,..

Que espavilessin, ell els llogava

a cosir sacs o a lligar sabates,

que ell no s’acotxava per tant poca cosa.

El seu plaer era el seu plaer

i no el regalava sense cobrar censal.

                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18

..................

168.- 18-6-18

Bell paisatge, com dóna llum a la mirada...!!

Cant de sang amb xiscles d’ocells

junt a la brosta del cep i el coloriu de la rosella.

Aquesta banderola no calla en el garbuix del cep.

Allí es mostra als tebans que ronden prop les mules,

elles volen eixugar la sang que els regalima la pell

dels animals que llauren les camades ben afilerades.

Astutes han fet seva casa en les tires del plantiu

per resguardar tot el que valen ses capsetes de llavors.

Sempre hi haurà reserva en la soca dels granets negres.

Oh, rosella, la moixonada et mira i no gosa destroçar

la capseta que la banderola anuncia que la guardin.

No ignores pas que resguardes el tresor de teva espècie

en un escriny on els savis reservarien sa descendència ?

                    DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.- 14-8-18

....................

169.- 19-6-18

Assegudets i calladets no calen surriacs,

però repartits per la hisenda

no en falten selecció

de calentadors d’esquena,

i ronyonades fredes.

Hi ha bastons i bastons...

Des de la crossa, gaiata, al bàcul,

Vara, vergançó, verga, pèdum...

O sigui que el objecte del cop

té molts servents per entrar en combat.

També estan inscrits com útils

com tercera cama...

Fins algunes al llarg de la història

han revertit en fusell, pistola o escopeta

No van de broma,

tenen corda pel que es presenti.

                    DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-14-8-18

...................

170.-20-6-18

A l’ombra o al sol... o a fer cames...

o fer la migdiada al aire lliure...

Amb el llibre de lectura

sota l’ombratge del pi de rama baixa

i al costat la catrana de rajolí de canya

per anar saborejant les delícies del seller

També al estiu tapant-te dels tavans i mosques

i  el cantet de petots i sigales...

on tot un concert per l’ambient hi transita.

Amb poquet podem tenir joia del temps

si ens acontentem amb el que ens dóna

el que de vegades és salut regalada.

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.-