EL NIU I ELS OUETS... S'obren les capsetes rodones com escrinys que guarden joies... Quina preciositat!! Ja belluga la vida... Què en serà d'ells? Ens alegraran amb seu cant o qui diu que un gat no esperarà el moment de soltar l'urpa... Els perills presents i futur paren la ratera...Tant bonic i sonor el seu cant... No vull pas que algun FOLLANIUS porti el virus de la desgràcia...Que volin i ens portin alegria a tots... anton.-t.e.-25-4-20.

23Tu, Montserrat Masip Miró, Gemma Carim Girones i 20 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.  

 

9-12-20.

Dubtes i queixes em confonen

i paralitzen el meu andar.

Arreu prospera la incongruència...

Els camins que trobem

ens semblen falsos si escoltem

les proclames impreses

en rostre i veu.

Aleshores, el dubte s’esvalota

i la queixa prospera en veu i gest.

On trobarem la paraula calmada

I el gest d’acolliment a la queixa

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 9-12-20.

TRENETS 124

313.- 24-11-18

No era el rellotge de busques,

fluïa el tic tac del cor.

Encongit en ses cabòries de nit

trobava en el neguit el refugi fosc

que se l'engolia fins la caverna,

camí de desoris on els mobles

perden seva estima...

El llit s'enfonsava en un ofec

de beatitud falsa...

La nit era llarga i sense consol...

26-6-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 123

311.- 23-11-18

Simfonia de colors...

Caminem a on volen...?

Anem a estimar la terra que plora

amb flors de coloraines...

No li importa que li seguin el groc,

sap que ha de fer blat

per donar pa fins als botxins...!!

No hi viu l’odi en dins seu cor

i en els llavis té petons...

18-6-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 122

312.- 23-11-18

I va créixer sola la margarida

en lloc insòlit voltada de la quietud

imposada d'altres

als que era erèctil bellesa

en sa plenitud de vida....

Avui acompanya a la solitària

en un desig de resurrecció propera

i retornarà la fusta i escorça

a tenir vida pròpia ?

Insuflem-li nostre alè....!!

20-6-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

TRENETS 120

311.- 23-11-18

Simfonia de colors...

Caminem a on volen...?

Anem a estimar la terra que plora

amb flors de coloraines...

No li importa que li seguin el groc,

sap que ha de fer blat

per donar pa fins als botxins...!!

No hi viu l’odi en dins seu cor

i en els llavis té petons...

18-6-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.