SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dijous, 28 d’abril del 2022

 El sol matina i ja guaita en el serrall...

No fa nosa el núvol, barqueta del cel,
i, la lluminària esclata al viu.
Em ressona el cant del ocell
que desperta el fullam de l’arbre.
Estic ansiós per obrir finestres
que el matí entri fins la taula ...
El pa i el ganivet esperen la gana.
Tot s’acoloreix de raons pròpies
i fins un llibre ensenya el ventre
ple d’escarabats que parlen en silenci...
Ahir al vespre s’apagà el llum d’oli
cansat de tanta lectura d’idees noves...
Un pardal m’ha dit: - Ja tornes a llegir ?
Jo m’estimo més un borrim de pa
que omple el ventre i tens ganes de volar...
- Tu saps el que vols,- li contesto –
Jo neguitejo en els escarabatons
que embruten aquestes fulles...
Vull canviar de vida. Ho porta el llibre.
Penso en volar com tu....
- És fàcil, posat ales...
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-4-16
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 9 persones més

dimecres, 27 d’abril del 2022

 106.- 16-4-18.

Deixa’m mirar els teus llavis closos
quan parlen endins com si s’engolissin, callats.
Deixa’m entrar en teus llavis fresons oberts a l’aire,
quan parlen i expliquen i expressen i joiosos diuen
el brullar d’estima que en teu intern sents.
En els dos conceptes ple de goig ressuscitaria
com alè fresc que perfum de violes escampa arreu.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-4-18.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més
1 comentari
S'ha compartit una vegada
Comparteix

dimarts, 26 d’abril del 2022

 28.- 25-4-19

Davant meu una argelaga florida...
He somniat en corona circumdant
cabellera fina, espessa, llarga de deesa.
Tenia la virtut que no punxava
feta amb fils prets d’or
i floretes com bequets persseguint-se...
La glòria duia exposada en el front.
El groc refulgia esplèndid, immortal...!!
Quanta bellesa!! Viu cobrint la punxa
que s’emmela embolcallada
en tan preuat vestit.
28.- 26-4-19.- DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 8 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix

dilluns, 25 d’abril del 2022

 EL NIU I ELS OUETS... S'obren les capsetes rodones com escrinys que guarden joies... Quina preciositat!! Ja belluga la vida... Què en serà d'ells? Ens alegraran amb seu cant o qui diu que un gat no esperarà el moment de soltar l'urpa... Els perills presents i futur paren la ratera...Tant bonic i sonor el seu cant... No vull pas que algun FOLLANIUS porti el virus de la desgràcia...Que volin i ens portin alegria a tots... anton.-t.e.-25-4-20.

No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Gemma Carim Girones i 20 persones més
3 comentaris
S'ha compartit una vegada
Comparteix

divendres, 25 de desembre del 2020

La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?


No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.  

dijous, 10 de desembre del 2020

 



9-12-20.

Dubtes i queixes em confonen

i paralitzen el meu andar.

Arreu prospera la incongruència...

Els camins que trobem

ens semblen falsos si escoltem

les proclames impreses

en rostre i veu.

Aleshores, el dubte s’esvalota

i la queixa prospera en veu i gest.

On trobarem la paraula calmada

I el gest d’acolliment a la queixa

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 9-12-20.

RECORDS DE JOSEP ANTON