trenets 132

 A QUI OBEEIX EL D I N E R?

Desprès de l'esforç. la calma.

La tempesta arriba al fi,

la tempesta és desinfla i calla...

Desprès de la tarda, la nit

que et calmarà ton delit

el coixí que al cap s'ablana.

Quan el vent fa fort brogit,

també, també, un dia es cansa

i es posa al seu llit

fins que fuig,per fi, la recança.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-7-5-20

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

1 comentari

Comparteix

 114.- 24-4-18.

I cantaran els ocells: cadarnes i pinsans...

I les fulles voltejaran al vent aplaudint la gran gesta....

La dignitat retorna com núvol

que porta pluja benefactora

que regarà tot el terral...

No veieu com Bruixeta i Tormo,

signes ancestrals,s'abracen ?...

Mireu com el cel ens és propici

i es mira en la terra que rega...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-4-18.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 8 persones més

2 comentaris

Comparteix

 113.-23-4-18

“Perd pes, li deien, sembles una bola “.

Un xic tontot, ell, un sant, un home bo

que tot s’ho creu, que poc pensa,

se li acudí llençar lluny l’abric

i tot el que en l’hivern el consolava...

I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!

Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat

ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!

Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.

Com s’esposa a una pulmonia...

Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.

Ningú volia morir amb la despulla.

I tot d’una, acusat de desordre públic

la poli l’emmanillà com gos sense amo.

-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.

I amb les manilles idealitzava de nou

el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!

Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..

Perdre llibertat... l’emmanillaren...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Enriqueta Montané i 7 persones més

2 comentaris

Comparteix

 111.- 21-4-18.

DALT DEL TERRAT DE NIT...

L’orfebre de la nit desperta

i tot casa posa alerta...

S’escola ara el nou crit,

Rebombori en el llit,

La sang bull i no s’aquieta.

La natura obre aixeta

i entra ja en l’escenari

de la missa i el rosari

que omple de goig i delit

del més gran al més petit.

Avui la lluna és lucernari

per mirar-ne el mostrari

dels estels de llumet fi.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-4-18.

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 9 persones més

2 comparticions

Comparteix

 La llum viva i aspre em crema

la solitud de l’ombra encoberta

en el bosc del no res de la calma...

Retorno al oratge de pinsans i cadarnes

volent el seu cant noble i ensenyorit.

La florada cobreix el camp bellugadís

i la calma calla arraulida en les soques.

Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,

totes porten noves, llueix la brosta

i el sol aplana sa mirada constant i viva,

Tot és vida sorgida a la llum inquieta.

Els colors es distreuen en pintar el mirar

i subjugat per la coloraina em desperta

del naufragi de nit sense lluna ni estels.

La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...

L’esbotern de la llum aclareix la parla

de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...

I la vida segueix el seu tic tac de cor

sense pensar en nova nit a que s’aboca.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15

...........SILENCIS

67.- L’amistat vertadera és com un cavall

que quan el muntes és posa a trotar

amb tu damunt si ho necessites.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

3 comparticions

Comparteix