ENS FEM INDIGNES...

 

dimarts, 14 de febrer de 2012

TENIM MALA CAUSA... aquarel·la de l'Anton

 

 

seguint Cantireta

.......

14 – 2 – 12

Ens fem indignes si som covards

o som dignes quan som covards ?

Ens acovarden els que ja implantaren

la seva COVARDIA acovardint.

Silenciosos callem, ni escoltem...

Estem lligats per les lleis

que ens acoltellen ara

pels primers covards

que feren ses LLEIS...

 

Tenim mala causa

A dins de casa..

 

 

VOTAR SI O NO... !!!

.........................

Foto de l’últim cop que vaig votar

directament jo.

Ara el meu VOT arriba per correu

Gràcies a l’esforç de la filla.

...............................

Volia ser el cel i sols era núvol,

 volia ser mar i quedà

en granet de sorra de platja,

volia ser bosc i quedà

en matoll de botja blanca,

volia volar i no fou compacte

l’impacte d’estornell

i es quedà en reietó,

menut amb corona roja de reiet,

volia ser poble

i es quedà en racó tancat...

Volia VOTAR i el físic no l’ajudava...

però impertèrrit, tossut, segur,

unes mans volgudes

li posaren la roda i sa força,

i aquesta força inventada

suplí la falta  i fou VOTANT

com seu intern desitjava,

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E..- 30-5-23

CALLA EL SILENCI...

 

dijous, 16 de febrer de 2012

CALLA EL SILENCI... aquarel·la de l'Anton.

Seguint...

16 – 2 – 12

Calla el silenci

en l’intern de l’arbre.

Fora, les fulles dringuen,

parlen i escolten

simfonia amb l’aire.

Es recolza i recorda

la seva mudesa establerta.

Dins, el silenci

esclata com rajolí de fonteta

que viu del que llença.

Bevem silenci que reconforta

I apaga la set de paraula

MOT I PARAULA....

 

dilluns, 1 d’octubre de 2012

MOT I PARAULA.- boli ràpit

1.- Mot i paraula

feren patxia, s’amistançaren.

Tancats per el cadenat de les lletres

entre parèntesi, prets , besant-se,

no volien punts ni comes,

ni dièresi ni guions...

El mot curtet i envanit,

la paraula cofoia i distesa

tancades dintre

esdevindrien miracle.

Ells dos sols donaren vida

a la idea primigènia...

Desprès quan paris

el beneplàcit del contacte

sorgiria la veu llegint

i mot i paraula serien ACTE D'AMOR

S’obriria el parèntesi...

Prosa o Poesia naixent a l’aire.

L''AMISTAT...

 

diumenge, 7 d’octubre de 2012

L'AMISTAT... acrílic

Aquell dia la papallona

va trobar el coixì estimat

I en lloc de fiblar-hi,

hi emmudí la seva carícia...

Tenia un tresor davant.

L'AMISTAT.

LA AMPANA...

 

dimarts, 9 d’octubre de 2012

LA CAMPANA PETITA...

La campana petita,

el xing, xeng

parla amb típles gorgotetjos.

Emmarca sa melodia

en el compàs pesat

de less velles feixugues.

...............

Els menuts corren i criden

i l'avi, bastó en ma, pensa, 

assegut, mirant-los,

en quan era lliure de cames

com l'ocellada,,,

Ara, ja no crida, sols escolta

el brugit de les banderes que volen

ANELL I DIT...

 

diumenge, 14 d’octubre de 2012

ANELL I DIT... boli ràpit

Havia d'arribar la culminació...

 L'instant inefable, esperat...

 L'esclat del desig que es plasma.

 Al fi i al cap

 la nit no seria nit 

si no esperés el DIA

LA FRONTERA...

 

dimecres, 7 de novembre de 2012

LA FRONTERA DEL MILLOR... foto google

La frontera del millor

és dins meu un cordell fi...

Soc Superior ?

Veure la frontera móvil

- fil exterior que ens atreu -

on el superior conserva

el ser el millor

em treu el dubte.

Puc ser millor... !!

Per què Superior ? 

DONAR-SE...

 

dilluns, 12 de novembre de 2012

DONAR-SE... aquarel·la

DONAR -SE

Molta ànsia de contacte...,

que per conegut, ara fa falta

i es desitja tornar a tenir.

Estimar-se, és llençar-se al buit

i que tothom ho sàpigue,

declarar-se amant del tacte

i del contacte...?

NO TRIGUIS...

dijous, 15 de novembre de 2012

NO TRIGUIS... boli ràpit

No triguis

que t'espero,

navegarem l'immensitat

No triguis,

mans i llavis calents

seran nostre embolcall.

No triguis,

tindrem zèfir bressolant que ampari

i canti el vers que ens cal.

No triguis,... !!

Ahir dos cossos junts...

Avui, esperits caminant.

Que tinguem feliç navegar...

TOTS,,,!!! 

EL RECORD...

 

divendres, 6 de setembre de 2013

SER ROSELLA... aquarel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!

Anton.- 6-9-13

ET VEIG...

 

dissabte, 23 d’agost de 2014

ET VEIG EN AQUEST MAR... aquarel·la

Et veig en aquest mar emboirat

On la llum difuminada

Es clou.

Tot calla. Parla el silenci,

Melodia de cant d’altres tremps

Desaparegut.

Em figuro ta figura boirosa

De contorns fins esmorteïts vivint

Altres sospirs.

La llanterna de meu existir

Té prou oli per il·luminar

Els records.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14

CREC QUE HI HA PERSONES.....

divendres, 20 de setembre de 2013

PAS AVANT...aquarel·la

Crec que hi ha persones

que es queden enrere

si jo avanço el pas...

El meu trepig no clama

el xafar els drets dels altres

desconeguts, ignorats, amagats...

Desconeguts per no proclamats,

ignorats per desconeixement impropi,

amagats en la desfeta de la derrota

amb la por per reeixir al aire nou...

REEIXIR de les engrunes que permeten

els que escriviren la història

desprès de la victòria...

Com pollancs que reneixen

de soca viva, per molts somorta,

ha de esclatar de les ombres

i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

......

Collint REEIXIR  de l'escrit de la Montse 

ELS SONS...

dimarts, 19 d’agost de 2014

ELS SONS DINS L'ESTANY... acrílic sobre paper negre

27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...

............................. salms de l’amor

I dins l’estany els peixets corren com esperitats

com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...

Cadència en el bellugueig incessant

mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.

Sons que reverteixen en harmonies difuses

com fullam en bosc que es despulla

caient i enlairant-se en el moviment de l’estany

revolant tot l’entorn en màgic naixement...

Palometes bellugones que llencen petons al aire,

notes breus i allargassades, colpidores,

estremint-se, estenent-se, implantant-se,

fent-se melodia en l’estany que es concreta

en el moure, en el so, en la visió

d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica

com instant en carrusel de successions

on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.

Peixets menuts, nostres idees

en nostre estany del viure

es belluguen fent ses melodies

que uns escolten, altres callen,

altres neguen,altres rebutgen,

altres assumeixen. altres dispersen,

altres... I nosaltres les estimem ?

DE REBAIXES  14.-17-8-14.- ANTON.- T.E 

PINTAR...

dilluns, 25 d’agost de 2014

PINTA EL QUADRE... aquarel·la

1 – 5 – 13

 Posa't amb els pinzells a jugar com orenetes i pardals a fer nius d'il·lusions i sostrau-te els mals esperits de les galletades d'aigua pudenta que ens tiren per damunt i nosaltres com nous bufons resistir les andanades dels faceciosos que s'han apoderat dels nostres pots de pintura amb els que mesclàvem alegries i penes i ens en rèiem de  les pluges malsanes. Aixeca el cap i esquiva la pròxima galletada...Persisteix en la tossuderia i pinta el quadre famós del teu viure .Anton 

NO SIGUIS...

 

dilluns, 8 de setembre de 2014

NO SIGUIS... aquarel·la

6.- 1 – 5 – 10

No siguis com el frare

que és diu paraules en silenci,

que no aspiren la llum

de la veu, del clam, del crit.

Ranareja  sentiments

i crida fins que el vent

s’endugui a altres contrades

el teu pensament parlat.

Treu a la vida, a la realitat

totes les veritats que t’acoltellen...

Que tothom sàpiga el teu fer

dins la teva veritat....

No tinguis por de llençar el ferro

que t’envolta

i no et deixa respirar.

DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.

COM M'ENCANTARIA...

 

dimecres, 10 de setembre de 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit

Com m’encantaria junyir la veu blava

del cel altívol i l’esperançat  mar

a la muntanya que de dol afanya

i amb el blanc ens cita a escriure el tall...

El tall de l’ injustícia que ens subjuga

que ens aplana clatell i anorrea el cap...

Ai, cimbori de nostra terra aimada,

del teulat sorgeixi ja l’últim esclat

de campanar que li han robat campana

i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.

Esclata veu d’un poble en que sa llengua

la menysprea el prepotent justicier cruel

que fins l’última paraula ja se’ns menja :

INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.

DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON. 

EL REMOR...

 

dilluns, 6 d’octubre de 2014

MEDITAR... aquarel·la

Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa

..........

El remor de pluja mansa

li ha entrat per la finestra

amb força inusitada,

l`empenyia el vent de l’ànima

i el camí se li feia fàcil.

Del sarró va treure el nou treball,

la meditació que li ocuparia hores

i no li posaria pressa si no constància.

Ofegat per temps d’imperioses feines

ara li regalaven el nou quefer.

MEDITAR. 

procuraria trobar-s’hi a gust

i seguir el llibre d’un nou repte.

Segur que en trauria profit

ell que a tot s’atenia sense queixa.

Era el millor quefer que li regalava

el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14