SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sidral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sidral. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 2..... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 2
En el seu possible casori
el sogre s’oposava al brindis amb cava.
Persona intransigent, recta en son criteri
no baixava del ruc fins al límit
d’esgarrar l’unió dels contraents
si no se’l obeïa de totes totes.
La mare del noi, dona experta,
ii esbossà secretament el seu pensar al fill:
- Mira al rebost, allí hi trobaràs
una capseta que usava l’àvia...
- Tenia l’àvia el cava en una capsa ?
- Oh, no... tenia uns sobrets que feien xispetes..
- I de color de pixum com el cava ?
- No, home, no... a on em vas amb aquestes..
Teu sogre sap que no et convé la vinassa,
ell, com metge sap que perjudica el fetge,
Malaltia dura que et pot portar al clot...
- Ai, m’espanta, mare, vaig al rebost...
El rebost, el rebost... Amb el temps que
l’àvia ja no hi habita, que trobarà el pobre ?
Aquella capseta que contenia sobrets
de dos colors, blancs i rosats feia miracles.
Al ajuntar-los a l’aigua bullia i bullia
i les xispetes feien pessigollines
i satisfeien potser molt més que el cava.
Però la capseta ja no hi era...
Era d’una altra ERA, que ja havia perperit
en aquesta ERA d’ara havia set superada
i el seu lloc l’ocupaven altres  pessigollines.
- Ai, mare, no ho trobat, que desgraciat que soc !!
- A veure si me’n queda del que jo gasto
Per fer-me un quants rots a gust.
Si n’hi tires poquet et farà l’efecte bo
Si en tires massa  et marxarà del got
- A veure, a veure aquests granets.
Com dius que en dieu ?
-Això és el SIDRAL... !! Millor que el cava.
I a ton sogre li fas  pam i pipa...
I no et perjudicarà el fetge. Ja tens la solució.
Escolta a ta mare que et vol bé.
- Si, mare, no tindrem  cava,,, però tindrem SIDRAL
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 15-10-14



dimecres, 8 d’octubre del 2014

L'ALEGRIA... aquarel·la


En el got mig ple de les penes i angoixes
L’aigua arreplegava un bon gruix.
Es trobà amb l’amiga que l’estimava i
Davall l’aixella els dits d’ella feien pessigolles
I el somriure començà pletòric...
- Quin canvi, és deia, agraint l’encontre -.
L’alegria era el sidral que li faltava pel canvi
Per que el got reflexionés el seu estat anímic...
La bosseta del sidral de l’ amiga
estava en el miracle..., diví miracle.
Sense demesia procuraria administrar
amb calma i poquet a poquet per que
no es sobreeixís el got i perdés l’Alegria.

ANTON.-T.E. 8-10-14

RECORDS DE JOSEP ANTON