L'ALEGRIA... aquarel·la

En el got mig ple de les penes i angoixes

L’aigua arreplegava un bon gruix.

Es trobà amb l’amiga que l’estimava i

Davall l’aixella els dits d’ella feien pessigolles

I el somriure començà pletòric...

- Quin canvi, és deia, agraint l’encontre -.

L’alegria era el sidral que li faltava pel canvi

Per que el got reflexionés el seu estat anímic...

La bosseta del sidral de l’ amiga

estava en el miracle..., diví miracle.

Sense demesia procuraria administrar

amb calma i poquet a poquet per que

no es sobreeixís el got i perdés l’Alegria.

ANTON.-T.E. 8-10-14