- Copia la desesperança que tens
i la que pot venir-te del cel ennuvolat ...
No et creguis el que diuen els gnoms
que bufarà bons alisis, que farà bon temps.
L’experiència et mana i saps seva lliçó
que no empallega i segueix camí recte.
Calla i no esclatis en plor de covardia,
acull l’hora i aguanta la bastonada.
Creu en tes forces per admetre el desgavell
i estén les mans encallides, elles saben caure
besant el terra pedregós i amb cascaules...-.
Aquesta proclama li havien etzibat.
però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA
i es revelava a la desesperança...
Tenia la bandera de la DIGNITAT
i braços per enlairar l’estendard
i el cansament del so embogit del NO.
- ARA, es deia, és la meva, SI, SI....!!!!
VULL VOTAR EL FUTUR ...-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E. 3-10-12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada