De vegades ens volen fer canviar de parer.
Fins arrabassen el camí i ens l’omplen
de còdols rodons i polsims impregnants
per que desistim en nostre fer coratjut
i ens entreguem a les seves fines urpes
i s’alegren veure’ns cul a terra i nas empolsinat.
Volen la lluita de consens que els afavoreixi,
clar que el tenen clavat a la medul·la prepotent...
Nosaltres també tenim els nostres criteris
que en la balança valen més que ses prioritats.
Que no ens ofegui el seu cant de sirena falsa
i siguem conseqüents en nostre impertorbable decidir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-9-4-15.
.........SILENCIS
61.- La bogeria és com ruc en la sènia,
sempre donant tombs envers el mateix lloc.
