Atrinxerats esteu, oh, ceps dilectes,
i aixequeu sense misèria vostre ramatge,
avui ja nu de vestimenta i fruit
i que no us avergonyiu de despullar-vos
dels tresors que foren joia del terral
Queda dins vostre l’A.D.N dens,
inabastable per el profà que no coneix
la meravella d’imperi de llur reialesa.
Balleu la gloriosa sardana que insuflaren
les antigues flors de rosella i ravenissa...
Balleu sense fer rodona
per que voleu que l’esperit circuli
i jugui i canti amb vosaltres dins l’escocell(clot)
on hi abeuren en la pluja l’ocellada.
Sou l’exèrcit que barra pas fins la ventada
que somnia per les nits collir tots els estels
i fer-ne amb la sarmenta collarets
per la deessa que regna en eixa terra.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 15-12-16
