.jpg)
La barca en la corrent del riu
corría esperitada.
Veia les voreres on un dia en fou fondejada
amb carícia de l’aigua quieta
i el ramatge besant-li la cara.
Ara eren fútils tresors abandonats
on no tornaria a ser i fer abraçada.
La luxúria de l’aigua al tenir la barca lliure
prenia consells de disbauxa
I la barca embogint-se en el líquid remorós
es sentia lliure de prepotències,
de sectes involutives, de místiques penses,
de militarismes de temporalitats d’exclusivisme...
S’enforcaria en seu enjullament
de no tombar-se, de perdre el rumb previst,
de abandonar els rems per manar en la corrent
on ara estava immersa.
Arribaria al mar amb tots els implements ?
Li faria falta per ser verament lliure.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. .- 22-10-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada