25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MIRIAM...
...................... salms de l’Amor.
... i reposa el violí en la soca d’arbre
mirant el cel difús que l’acompanya...
Enyora el temps passat que ja no torna,
ansía el futur que davant seu esclata..
És jove i sa joventut li promet destins
que no sabia com assolir-los...
Mira al lluny on sa felicitat complerta espera
i seus anhels S’assolin assumint desitjos.
Té la balança del poder de decidir
en la lluita per un segur i ferm destí...
No te peresa d’obrir bretxa en l’horitzó
que ara l’acompanya per fer-se un nom,
per on rondarà amb escreix seva vida.
Té la seguretat d’acomplir tot el desvetllament
i avui celebra la seva onomàstica
amb tot el que estima: la família que culiva,
els amics que t’abracen amb joia i goig,
els quefers que et portaran a ser Tu plenament...
Ai, Míriam, ni sé el que dic per ensonyar-te
en aquest delit que sento per vosaltres els nets
I tu fore’ts la primera que ens va dir IAIA, IAIO
aquesta paraula que em té el cor robat
per que diu de la Pau i el Amor que transmet.
Sigues FELIÇ, avui i sempre amb nosaltres.
DE REBAIXES 14.- 16-7-14 .-ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada