47.- 12 – 4 – 11 .- PAIS
De temps venia que
l’havien eixalat, quasi impennat...
Un cop de pedra no a mort
si a esclavisme, era malferit.
i, ara, de temps
pensava ses cabòries assegut
en un seti de tronc ancestre mil·lenari
que a pesar de maltempsades
no tenia ni un corc...
Ell, per molt que volia aixecar el vol
no el deixaven, ni podia...
La ma de ferro esbandia
arran de llavi, de pensa i de peu
cap intent de sortir-se’n...
fins l’emmanillarien, si calia.
El tenien per exclusiu profit...
Però entrà en la decisió
de decidir-se.... Si,! DECIDEIX-TE !!!
Prendre l’únic camí nou possible
per abandonar el seti...
En definitiva,eixalat... VOLAR.
DE ARREPEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada