4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral
tancat. El sol se’l mira.
El vent
sospira. El núvol calla.
Un ocellet al
brancal es planta
L’ocellet
desitja entrar a la casa
Ha vist pel
vidre...
Ha vist que la
taula és parada,
que una nina
escaiola prepara
per un moixonet
trist
que té en una
gàbia.
L’ocell, al bec
una pedra menuda...
-Xin, xin...
Obre, filla, tinc gana... !!
( L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral
s’obre...
- Volant vinc a taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada