...i amb la bandera enlaire creuria el pont.
Poc l’influiria el vent que crema paraules,
que anorrea pensaments fent callar vent dolç,
Ho tenia clar que el camí ja no retornava
i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa
i embravirien la corrent contra la construcció...
L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut
l’esverava a complir els deures assolits any rere any
en la lluita serena enquistada dins seu i pròpia voluntat.
No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,
musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines
per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs
Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,
Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...
Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...
Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...
Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!
Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.
.......SILENCIS
53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la duríciaEL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada