Per que els anys ja se m’acumulen,
em diuen que no em cal estimar...
N’hi ha tantes de maneres i formes,
classes i motius i especialitats... que,
que no se de quina em consideren
que en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi que els sentiments
mai en tenen prou d’amoïnar
i que de calmats passen
a la disbauxa o bogeria...
Que de la passivitat absoluta
a l’esbarjo indefinit...,
Fins que el cap
raciocina i els para i posa
en el lloc adient.
Quan s’estima es plora,
Quan s’estima es riu...!!
I, jo és el que faig...
Arreplegar llàgrimes
salades i dolces...!!
Qui és que en té prou ?
Si arreu sempre anem amb la copa.
DE REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
..................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada