4 – 2 – 11
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,
ombra de lluna, besada de rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada