48.-16-2-18
Del desamor en feia bandera pròpia
que onejava amb orgull adolescent...
Què el paria que el tinguessin per un sorrut
que sols vol triomfar ell arreu?
Seu conclave particular s’enorgullí
de poder combatre a tot sense baixar el cap.
Es sentia segur en seu paper patètic
i per altres incomprès,ell se’n fotia...
El seu NO a tot, dibuixava a cel i terra
el seu carisma guanyador sense amor a res.
Del DINER deia que era seu súbdit
i que obeía ses lleis i seus mandats,
sí,un simple majordom amb casal net
que amb fregall manava abellir
i estès a la ordre. Els demés simples esclaus
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-2-18.
Preciós aquest arbre en blanc i negre!!! És aquarel·la o tinta?
ResponElimina