CATOMBELLA

 16.- 5-4-19

Perfilat el llustre de ses galtes,

jo admirava el fruit arrodonit, lluent...

Era un esclat de glòria perdurable

que se’m manifestava inquirint-me.

Tot era perfum de violeta boscana

que sura entre el fullam

i l’humida tendror que s’amaga

i en la descoberta ensenya seva fragància...

Callava fins el grill son concert

i el ventijol era efluvi de veu dolça.

El jardí fantasiós que se’m mostrava

em superava la visió del goig

que se’m abocava suau i tendre.

16.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

Todas las reacciones:

6Lidia Sp, Lourdes B Bru y 4 personas más