23.- 23-1-23
Quan trobes quelcom que has perdut
la alegria és infinita...
A mi m'ha passat...
Collint olives vaig perdre
el senyal d'estima,
l'anell de casat... una joia,
una firma que no es pot estripar...
i perdre-la...
Aleshores,
tots els terra del arbres collits
varen ser apamats i no va aparèixer...
Del porgador a recollir-les netes...
Allí, sí, allí la mestressa el trobà...!!!
Al retornar-me'l al dit em va dir...
-NO EL PERDRÀS MAI MÉS...
I, ara, el tinc ben guardat
rememorant sempre a la mestressa
que amb joia el trobà.
Es un valor que em fa viure,
és un valor que avui seria:
NOCES DE DIAMANT...
// No perdeu mai aquest anell
que impregnat d'amor
és senyal d'estima
i és la fortuna que mai
en altre signe hem de trobar...
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada