113.-23-4-18

“Perd pes, li deien, sembles una bola “.

Un xic tontot, ell, un sant, un home bo

que tot s’ho creu, que poc pensa,

se li acudí llençar lluny l’abric

i tot el que en l’hivern el consolava...

I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!

Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat

ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!

Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.

Com s’esposa a una pulmonia...

Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.

Ningú volia morir amb la despulla.

I tot d’una, acusat de desordre públic

la poli l’emmanillà com gos sense amo.

-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.

I amb les manilles idealitzava de nou

el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!

Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..

Perdre llibertat... l’emmanillaren...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Enriqueta Montané i 7 persones més

2 comentaris

Comparteix

 111.- 21-4-18.

DALT DEL TERRAT DE NIT...

L’orfebre de la nit desperta

i tot casa posa alerta...

S’escola ara el nou crit,

Rebombori en el llit,

La sang bull i no s’aquieta.

La natura obre aixeta

i entra ja en l’escenari

de la missa i el rosari

que omple de goig i delit

del més gran al més petit.

Avui la lluna és lucernari

per mirar-ne el mostrari

dels estels de llumet fi.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-4-18.

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 9 persones més

2 comparticions

Comparteix

 La llum viva i aspre em crema

la solitud de l’ombra encoberta

en el bosc del no res de la calma...

Retorno al oratge de pinsans i cadarnes

volent el seu cant noble i ensenyorit.

La florada cobreix el camp bellugadís

i la calma calla arraulida en les soques.

Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,

totes porten noves, llueix la brosta

i el sol aplana sa mirada constant i viva,

Tot és vida sorgida a la llum inquieta.

Els colors es distreuen en pintar el mirar

i subjugat per la coloraina em desperta

del naufragi de nit sense lluna ni estels.

La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...

L’esbotern de la llum aclareix la parla

de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...

I la vida segueix el seu tic tac de cor

sense pensar en nova nit a que s’aboca.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15

...........SILENCIS

67.- L’amistat vertadera és com un cavall

que quan el muntes és posa a trotar

amb tu damunt si ho necessites.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

3 comparticions

Comparteix

 109.- 19-4-18

L’habitacle sàtir impensat vigila la donzella.

El vel com cortinatge cobreix la verge nuesa...

El finestral obert de nit empara l’airet fresc.

El so del saxo balla suau i net per l’ambient

omplint de fantasiosa i melodiosa sensualitat.

Dansa la musica en el lloc obrint col•loqui

i entra entranyable i sincera en racons ocults.

Va recorrent colpint seu pas compassat i sensible

desvetllant misteris amb notes de fantasia.

Pulcra la nuesa es remena com espiral vivent

al so metàl•lic que flota bellugant dins del desig.

Mentre la melodia posseeix, encerclant, la donzella.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 19-4-18.

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Pilar Jornet i 10 persones més

3 comentaris

2 comparticions

Comparteix