CATOMBELLA

 113.-23-4-18

“Perd pes, li deien, sembles una bola “.

Un xic tontot, ell, un sant, un home bo

que tot s’ho creu, que poc pensa,

se li acudí llençar lluny l’abric

i tot el que en l’hivern el consolava...

I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!

Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat

ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!

Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.

Com s’esposa a una pulmonia...

Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.

Ningú volia morir amb la despulla.

I tot d’una, acusat de desordre públic

la poli l’emmanillà com gos sense amo.

-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.

I amb les manilles idealitzava de nou

el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!

Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..

Perdre llibertat... l’emmanillaren...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Enriqueta Montané i 7 persones més

2 comentaris

Comparteix