TRENETS 145

 14-1-21

N’era un savi sabut de la parla

i engarjolava a qui l’escoltava.

En llocs i grups poc coneguts

sempre, sempre se’n fotia d’ell mateix

i la riota es sembrava a les galtes

que desconeixien seva forma de dir.

Quan els tenia vençuts a la rialla

començava la seva guerra

i a tots els tocava el pago del riure

i, així, a qui no el trobava descalç

li enllotava que no duia botons a la bragueta

i que el moixonet volaria lliure...

O sigui, que els deixava despullats

com nadons al sortir a la vida

i ell amb seu somriure falç se’n en burlava

i a bots i barrals la tempesta arrasava.

Deia si algú li veia la trampa...:

Es lògic que me n’en riga de tu

si abans tu et pixaves de mi a la cara

quan et contava meus defectes.

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 14-1-21.

8Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més