TRENETS 143

 EL RUC I LA SÀRRIA...Amb el cap i cos i potes cansades de tant andar sense profit, sols podia agraïr el conservar la vida al que la civadera i estable li havia ofert, i, ara, de tant obeir portava la sàrria del treball destrossada, però amb un rictus de seguir per conservar seu existir...

Aquella sàrria havia dut el profit al amo. Prou en podria estar content, el ruc pensava... Reconvenia que sabia de l’esclavitud què era que el conduí a no tenir res propi i aquest andar del que quasi fardava, qualsevol sot o pedruscall el podria inutilitzar per un sempre més.

Avui, amb la tafarra bruta de la pròpia femta, sense ramal que el dirigís, mossegaria el fenàs per conservar el poc viure que li quedava.

Li compraria l’amo nova vestimenta i el posaria a vora d’aquella somera que ell sempre va anhel•lar ... ?... anton.-t.e.-18-5-20

13Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més

3 comentaris

2 comparticions

Comparteix