TRENETS 133

 116.- 26-4-18

Em fascina el cant lúcid del grill.

A recer paret del mas, prop de l’escala

una muntanya d’estarrancs d’oliver i sarmentada

s’ajoquen en l’indret on l’herba ja cus aquell teixit

i per dins canta el grill buscant a la parella...

Entre dos pedrots com cuixes el tub de la canal

on desemboca la pluja fent-se pas el dia d’aigua

dins l’entramat de rama que l’herbam ha conquerit

es comprova que el grill prospera amb seu so

No és com llamp i tro que primer es veu la lluïssor

i desprès la veu fosca llença el concert de lloc i distància.

Que fàcil fora així per agafar-lo? Ara s’amaga

en els pedrots, canal,... La fosca el protegeix.

El vestuari de rama per molt que l’apartem deixarà el cant ?

Un intent de pegar-hi foc al túmul el fa pensar

El mal que li pot sobrevenir. Ha desistit. Ha pujat al mas.

Gat i gos ja jeuen prop la cendra. La pallissa l’espera.

Allà, dormirà. Potser el desperta el grill que no para mai.

DE REBAIXES 18.- 26-4-18

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

2 comentaris

Comparteix