TRENETS 156

 INSTANT.

Refregant els instants

netejo les relliscades,,,

El camínal sense vorals

era perillós

i les pauses es succeïen

en l’andar.

Callada la veu

intentava atenció

i l’instant net

avançava a l’encontre

d’altre moment.

Sonava l’hora

en el vell campanar

que no es cansava

de comptar temps.

Escrupolós

seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

15Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 12 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 155

 PASSAT – record . PRESENT- realitat. FUTUR - somnis...

Li entrà entre cella i cella un neguitós delit.

Ell que no era lingüista es remetia a escriure un llibre.

Ja ho deia aquell que veia fum al Vaticà: Habemus papa...

I es procurà utensilis diversos que l’encabironaven

Hauria de triar tesis per desarrotllar o contar històries,

relatar fets viscuts o realitats apreses o somnis onírics...

Quin desgavell se li presentava en sa humanitat redemptora !!

En la calaixera tenia records encara vius i espavilats

i altres de constant dormir en els racons de calaix,

records que no servien i altres que esperonaven sempre,

Era tot el seu passat que deixà hectiquesa o calma

i podria triar d’aquell bagul pesant d’or o quincalla.

També jugava en ell el present de les realitats

que es desfeien davant seu i que no podia canviar,

eren respir sense repòs o calma contant instants

que feien el viure nerviós o de solapat solatge

per un present que no sabem mai si comença o acaba...

I li quedava el futur, extremunció de somni,

que vivia en ell esperant un caminar beatífic

podia fer volar totes les lleis naturals o abstractes.

Somniar en un esdevenir triat, complert, a gust

on llençaria l’ancora per assegurar seu escrit...

Preguntaria a les prestatgeries plenes que confessessin

el periple a seguir.... Ja tenia feina... Seria capaç

d’esbrinar la seva necessitat empírica...?

Com si comprés loteria es llençaria al buit

i ja li dirien els compradors, si en tenia,

si el dard clavà en el centre o era bumerang

que li retornava tot el seu pompós escrit.

Feliç volia llençar el crit de guerra: - He escrit un llibre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 6-6-16.

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

3 comparticions

Comparteix

TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable

com ventijol asserenat...

Abans no en feies cas de naltres

ni que el sol i nuvolada s’establisen

en lloc planisser on com rei vivies

i sols escoltaves les sirenes

que set oferien per acariciar-les a destall...

Ara que has sofert cruel tempesta

que arrasava el cep a punt de vi bullint,

ara, vols ser de nou amic

dels que et tenien dolça empatia

i sirgaven per tu la barca fent de rems.

Baixa, primer, del tron que et malquista

i no ens miris com quadre abstracte

que ni el pintor entén.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

Comparteix

TRENETS 153

 62.-5-6-19

Aquell sòmines o somiatruites

era captiu de ses pròpies paraules

i desarmat pels inútils fets...

Sempre mirant la lluna de les nits balbes

s’exaltava per insulsos idearis...

Del no res el deixaren amb la catrana plena

a l’espona o recer i allí bevent i creixent

al empar del vi calent a boca esperançada

va viure desenrotllant discursos increïbles...

Els efectes del xurri l’il•lusionaren de somnis

caminant entre núvols d’esperances impossibles.

Com arbre bord i inútil cantava seus versos

com si la realitat li vingués pagada ...

Tant immers anava en seves fantasies

que mai despertà com mòmia en sarcòfag,

Qui sap si algun assabentat buscaria en el soterrament

i descobriria la nova forma de viure.

62.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

8Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix