TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable

com ventijol asserenat...

Abans no en feies cas de naltres

ni que el sol i nuvolada s’establisen

en lloc planisser on com rei vivies

i sols escoltaves les sirenes

que set oferien per acariciar-les a destall...

Ara que has sofert cruel tempesta

que arrasava el cep a punt de vi bullint,

ara, vols ser de nou amic

dels que et tenien dolça empatia

i sirgaven per tu la barca fent de rems.

Baixa, primer, del tron que et malquista

i no ens miris com quadre abstracte

que ni el pintor entén.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

Comparteix