TRENETS 173

 No voldria entrar en sacrilegi

en mig d’aquesta sacralitat vivent

que se’ns en riu posant estesa nuvolada

que ens escossella ( fer clot ) per arrancar-ne el cep

La lluita dels finestrals per xuclar lluminària,

fent-se-la seva com si sols per ell hagués nascut

em remou per dins la noble i tendra innocència

que al nàixer, dignitat i tradicions em van parir

Volen que renunciem d’identitats que del terral

marcaren a cisell en pedra que en cor esdevingué

i ens vigilen les peuades canviant-les per desoris

que poden comprometre nostre ser d’ideari excels.

Que ens deixin a nostre aire en plans i muntanyes

que no portin talps per remenar pas nostres bens.

Ja hem pagat prou sa neciesa i estultícia,

sols falta que ens esclavitzin com en enclusa el martell?

Que ens deixin camí obert a nostres neguits i deliris

que pals a les rodes els retirin per sempre més.

En tot cas sols demanem el que governaren nostres ancestres

Que no s’ofeguin volent-nos esclaus seus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-6-16.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix