.jpg)
La llum viva i aspre em crema
la solitud de l’ombra encoberta
en el bosc del no res de la calma...
Retorno al oratge de pinsans i cadarnes
volent el seu cant noble i ensenyorit.
La florada cobreix el camp bellugadís
i la calma calla arraulida en les soques.
Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,
totes porten noves, llueix la brosta
i el sol aplana sa mirada constant i viva,
Tot és vida sorgida a la llum inquieta.
Els colors es distreuen en pintar el mirar
i subjugat per la coloraina em desperta
del naufragi de nit sense lluna ni estels.
La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...
L’esbotern de la llum aclareix la parla
de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...
I la vida segueix el seu tic tac de cor
sense pensar en nova nit a que s’aboca.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15
...........SILENCIS
67.- L’amistat vertadera és com un cavall
que quan el muntes és posa a trotar
amb tu damunt si ho necessites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada