L'ENYOR... aquarel·la

L’enyor se’m culiva dins meu

davant la pèrdua inquieta

de les meves volgudes propietats

dipositades en amors que han fugit.

Cendra i caliu es remenen en la llar,

els topins ja no bullen amb força,

i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.

Poc fum, poca brasa, poc acolliment...

L’enyor en la foganya  freda

remena el sofriment de la barrumballa

que ja no aviva el flam que era vida...

L’enyor ensenyorit en el lloc

brilla en l’espasme lletrejant records

dels bens que en vaig gaudir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase

pot moure els sentiments i fer-nos caminar...