Només veia peus,
si mirava al terra.
Només veia caps
si mirava al cel.
Només veia cossos
estesos a la sorra.
Només veia caminants
que no saben on van.
Només sentia crits
de queixa de qui li violaven
els seus drets basics
arrabassant-li seves conquestes.
Cridava als peus i caps
que l’ajudessin...
Quants en seguien a la sorra
o caminant sense nord.
Tots, ara, callats sense queixa...!!
Segur que sabien on son ?
Només cal rossegons
o messigons de pa
com es dóna a la colomada
per satisfer i fer callar...
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada