106.- 16-4-18.
Deixa’m mirar els teus llavis closos
quan parlen endins com si s’engolissin, callats.
Deixa’m entrar en teus llavis fresons oberts a l’aire,
quan parlen i expliquen i expressen i joiosos diuen
el brullar d’estima que en teu intern sents.
En els dos conceptes ple de goig ressuscitaria
com alè fresc que perfum de violes escampa arreu.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-4-18.
14Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més
1 comentari
S'ha compartit una vegada
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada