CATOMBELLA

 El sol matina i ja guaita en el serrall...

No fa nosa el núvol, barqueta del cel,

i, la lluminària esclata al viu.

Em ressona el cant del ocell

que desperta el fullam de l’arbre.

Estic ansiós per obrir finestres

que el matí entri fins la taula ...

El pa i el ganivet esperen la gana.

Tot s’acoloreix de raons pròpies

i fins un llibre ensenya el ventre

ple d’escarabats que parlen en silenci...

Ahir al vespre s’apagà el llum d’oli

cansat de tanta lectura d’idees noves...

Un pardal m’ha dit: - Ja tornes a llegir ?

Jo m’estimo més un borrim de pa

que omple el ventre i tens ganes de volar...

- Tu saps el que vols,- li contesto –

Jo neguitejo en els escarabatons

que embruten aquestes fulles...

Vull canviar de vida. Ho porta el llibre.

Penso en volar com tu....

- És fàcil, posat ales...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-4-16

12Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 9 persones més