El sol matina i ja guaita en el serrall...

No fa nosa el núvol, barqueta del cel,

i, la lluminària esclata al viu.

Em ressona el cant del ocell

que desperta el fullam de l’arbre.

Estic ansiós per obrir finestres

que el matí entri fins la taula ...

El pa i el ganivet esperen la gana.

Tot s’acoloreix de raons pròpies

i fins un llibre ensenya el ventre

ple d’escarabats que parlen en silenci...

Ahir al vespre s’apagà el llum d’oli

cansat de tanta lectura d’idees noves...

Un pardal m’ha dit: - Ja tornes a llegir ?

Jo m’estimo més un borrim de pa

que omple el ventre i tens ganes de volar...

- Tu saps el que vols,- li contesto –

Jo neguitejo en els escarabatons

que embruten aquestes fulles...

Vull canviar de vida. Ho porta el llibre.

Penso en volar com tu....

- És fàcil, posat ales...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-4-16

12Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 9 persones més

 106.- 16-4-18.

Deixa’m mirar els teus llavis closos

quan parlen endins com si s’engolissin, callats.

Deixa’m entrar en teus llavis fresons oberts a l’aire,

quan parlen i expliquen i expressen i joiosos diuen

el brullar d’estima que en teu intern sents.

En els dos conceptes ple de goig ressuscitaria

com alè fresc que perfum de violes escampa arreu.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-4-18.

14Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 28.- 25-4-19

Davant meu una argelaga florida...

He somniat en corona circumdant

cabellera fina, espessa, llarga de deesa.

Tenia la virtut que no punxava

feta amb fils prets d’or

i floretes com bequets persseguint-se...

La glòria duia exposada en el front.

El groc refulgia esplèndid, immortal...!!

Quanta bellesa!! Viu cobrint la punxa

que s’emmela embolcallada

en tan preuat vestit.

28.- 26-4-19.- DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.

11Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 8 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 EL NIU I ELS OUETS... S'obren les capsetes rodones com escrinys que guarden joies... Quina preciositat!! Ja belluga la vida... Què en serà d'ells? Ens alegraran amb seu cant o qui diu que un gat no esperarà el moment de soltar l'urpa... Els perills presents i futur paren la ratera...Tant bonic i sonor el seu cant... No vull pas que algun FOLLANIUS porti el virus de la desgràcia...Que volin i ens portin alegria a tots... anton.-t.e.-25-4-20.

23Tu, Montserrat Masip Miró, Gemma Carim Girones i 20 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.  

 

9-12-20.

Dubtes i queixes em confonen

i paralitzen el meu andar.

Arreu prospera la incongruència...

Els camins que trobem

ens semblen falsos si escoltem

les proclames impreses

en rostre i veu.

Aleshores, el dubte s’esvalota

i la queixa prospera en veu i gest.

On trobarem la paraula calmada

I el gest d’acolliment a la queixa

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 9-12-20.