TRENETS 133

 116.- 26-4-18

Em fascina el cant lúcid del grill.

A recer paret del mas, prop de l’escala

una muntanya d’estarrancs d’oliver i sarmentada

s’ajoquen en l’indret on l’herba ja cus aquell teixit

i per dins canta el grill buscant a la parella...

Entre dos pedrots com cuixes el tub de la canal

on desemboca la pluja fent-se pas el dia d’aigua

dins l’entramat de rama que l’herbam ha conquerit

es comprova que el grill prospera amb seu so

No és com llamp i tro que primer es veu la lluïssor

i desprès la veu fosca llença el concert de lloc i distància.

Que fàcil fora així per agafar-lo? Ara s’amaga

en els pedrots, canal,... La fosca el protegeix.

El vestuari de rama per molt que l’apartem deixarà el cant ?

Un intent de pegar-hi foc al túmul el fa pensar

El mal que li pot sobrevenir. Ha desistit. Ha pujat al mas.

Gat i gos ja jeuen prop la cendra. La pallissa l’espera.

Allà, dormirà. Potser el desperta el grill que no para mai.

DE REBAIXES 18.- 26-4-18

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

2 comentaris

Comparteix

trenets 132

 A QUI OBEEIX EL D I N E R?

Desprès de l'esforç. la calma.

La tempesta arriba al fi,

la tempesta és desinfla i calla...

Desprès de la tarda, la nit

que et calmarà ton delit

el coixí que al cap s'ablana.

Quan el vent fa fort brogit,

també, també, un dia es cansa

i es posa al seu llit

fins que fuig,per fi, la recança.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-7-5-20

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

1 comentari

Comparteix

 114.- 24-4-18.

I cantaran els ocells: cadarnes i pinsans...

I les fulles voltejaran al vent aplaudint la gran gesta....

La dignitat retorna com núvol

que porta pluja benefactora

que regarà tot el terral...

No veieu com Bruixeta i Tormo,

signes ancestrals,s'abracen ?...

Mireu com el cel ens és propici

i es mira en la terra que rega...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-4-18.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 8 persones més

2 comentaris

Comparteix

 113.-23-4-18

“Perd pes, li deien, sembles una bola “.

Un xic tontot, ell, un sant, un home bo

que tot s’ho creu, que poc pensa,

se li acudí llençar lluny l’abric

i tot el que en l’hivern el consolava...

I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!

Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat

ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!

Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.

Com s’esposa a una pulmonia...

Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.

Ningú volia morir amb la despulla.

I tot d’una, acusat de desordre públic

la poli l’emmanillà com gos sense amo.

-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.

I amb les manilles idealitzava de nou

el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!

Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..

Perdre llibertat... l’emmanillaren...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Enriqueta Montané i 7 persones més

2 comentaris

Comparteix