.jpg)
No
he trobat ningú
per
on jo caminava
si
que pedruscall i pols
que peus
i nas amoïnava.
Aquests
demèrits son sabuts,
afinen
sempre les sabates...
i et
fan fort per resistir
quan
rossola el cul estripant calces.
Una
rodolada fins barranc
arrebossat
a punt de ser fregit
en la
paella preparada...
Seguir
sol el sender, ningú et veu
l’estrip
i el probable crit
que et
defensa davant relliscada.
Potser
el barret marxi avall,
potser
les mans se m’ensangonin
ningú
sabrà que m’ha passat
La veritat
sols la veurà
el sol
si no hi ha nuvolada.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada