.jpg)
No
corris esboirat per el caminal
- Li
posaven a orella els arbres florits -.
A pas
tranquil segueix escoltant ocells,
que
joiosos s’aparellen en cant
que
reverbera en les fulles,
cant
epitalàmic de primavera...
Faran
sa nova casa a recer de sol i vent
i
buscaran el toll d’aigua neta...
Tenen
l’alegria de l’adolescència
que
sospira en contacte de bec,
en unió
de prèdica per seguir avant,
eixordant-se
de cants i al·leluies...
Ho
tenen tot al empar del seu arbre
que un
dia els covava al nàixer.
Com
ells, gaudeix de la primavera.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-3-15
........SILENCIS
52.-
No vull que estiguis solament al meu costat,
Prioritàriament, del meu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada