Propietari
exclusiu del mal humor era endinsat en ell
i en
tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...
Vivia
amb cell d’amargor avinagrada
i a
seva vora hi naixia sempre l’aspror.
Fins
pell de cara i braços i mans se’n ressentien
i semblava parada de llaura mal sirgada.
Seu
caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua
i aquella terra erma es badocava de seca.
Seva
relació social era el exabrupte hirsut sempre,
ja
que mai li plaïa el fer normal dels altres.
Sol
com mussol va anar quedant en sa peanya
i el
poc que pronunciava ni els corbs en
tenien compte.
De
rectificar no hi pensava i seva barraca
era com
calba en un collet del terreny on els vents
i pluges i gels i solanades feien família
amb
la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.
..........SILENCIS
38.-
Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada