TRENETS 8

156.- 6-6-18.

Esperonat pel desig

perseguia el plaer.

La pomera em feu d’abric

en el fruit madur i fullam verd...

Aleshores, em sentia tan ric

que jugava en contacte amb ells

La pomera és mon desig

fruit i fullam meu plaer.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-6-18.

...............

157.- 7-6-18.

Corre la vida i sorgeix la idea,

avança el temps i la veu explica,

es materialitza l’acte en la realitat...

Al seu lloc cadascun naixen

i de continu avança cada estadi.

Curosa la fletxa segueix camí

per assolir i plasmar moment de vida.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-6-18.

......................

158.- 8-6-18.

Encavallada dempeus del forcat del arbre,

•          joioses mans alegren cara astuta -,

el cirerer s’ajau al seu desig de seva fruita

en un omplir d’alegria cara i llavi que ja xucla.

Redones com boletes pengen de la brosta verda

i el fullam com peixos sarpen mans delitoses

i les dos vides es complementen en eix acte

que obre llibre de complaença, l’àpat n’és luxúria.

•          “Tria,tria, que ja en son madures  i ja els ocells

venen a visitar-me amb ànsies de menja dolça “-.

I és veritat que a la vista i amagades

ballant la dansa que el ventijol els canta

belluguen fulles i cireres amb goig de ser-ne visitades.

Mentre llavis i dentoles en fan bona alabança,

dos de precioses a pitrera o sina oberta en rellisquen

i es col·loquen entre jersei i carn amb furiós escarni

de les que en seus pitets erèctils i segures broten.

Volen profanar i competir amb joies intocables

i nedar entre dos aigües fent-se les  mestresses ?

L’esquivença produïda en el cos de la deessa

ha fet que les mans han entrat en sagrat lloc amb pressa

i han tret a les importunes bruixes que volent-se fer les ames

visitaran en càstig la boca i dentoles de la noia

que ha gaudit del esclat del suc diví de les novícies

i que salvant el tràngol, ha abellit la noble cara i el fi somriure.                                                            

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-6-18.

...................

159.- 9-6-18.

Corre la vida i sorgeix la idea,

avança el temps i la veu explica,

es materialitza l’acte en la realitat...

Avui idealitzaria el feliç encontre,

obriria la veu, clam directe d’esperança

amb la abraçada noble per acollir altre cos

i acompliria l’assoliment d’estrènyer benaurança.

Quina joia!! A pell de seda és el contacte de l’estima

i en el fru fru de la roba que harmonitza l’abraçada.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-6.18

...............

160.- 10-6-18.

Amb un somriure de galtes satisfetes

llences al aire cabell que es despentina...

Tota joiosa corres el teu flaire dins ta vida

esmerçant acontentament a teu voral.

No ets muntanya esquiva per la mirada serena

ans ets planúria per on el sol camina.

Senderó net de pedruscall i barrumballa

fas fàcil el contacte de lluïda paraula

i tens a ma l’ajut de la rialla presidida

per uns vorals on l’ombra acull presencia

de conversa fluida fent camí a l’albereda.

Allà el raig de font i moure el vent de l’arbriu

juguen amb tu, esplèndida donzella,

Somnis no et falten per collir les seques fulles

que al llibre de la vida com records guardes

i un dia llunyà seran memòria impertorbable.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 10-6-18.