TRNETS

Continuant desprès d'una operació de fèmur i recuperació parcial  en U. Socio- Sanitària de Mora d'Ebre.-- Espero anar continuant i recuperant temps augmentant el nª de trenets.- anton.

119.- 30-4-18.

Dalt de la muntanya hi habita el SILENCI...?

Decidia anar-hi aconsellat per molts. Camí pedregós.

Una suada per pujar fins l’últim esgraó.

Quan va ser a dalt cridà, buscà. No el veia enlloc.

Una rufagada de vent feu sentir seu estrall,

se li emportà la gorra... ara el cabell al vent.

I com volava tot. No la veurà més. Qui la segueix ?

Semblava un helicòpter... Deu meu !

I se’n entornà... Ja no es creuria a qualsevol...

Així no cal donar gràcies. Ni pagar cap cànon...

No trobaria la gorra ni el silenci,és clar,

però sí que un repòs les cames li demanaven.

Mentre, baixant de retorn remenà per la pensa...

Ho diria a la mestressa i si ella hi venia bé...!!!

Quan feu la seva explicació meditada

per condicionar el SILENCI que de vegades

fa tanta falta que el compraríem a preu d’or,

trobà una paret amb un NO escrit inesborrable...

Jo faria un quarto insonoritzat, però si tu no ho vols...

Total son quatre xapes... i podria tocar el saxo

i a ningú molestaria... i tu la trompeta o el violí -.

Quan un posa la joia en ma d’altre, de vegades

es queda sense la joia que tant el complauria.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E-30-4-18.

......................

120.- 1-5-18

“ És la fosca. És la nit. És l’estiu. Dormint a la fresca.

Com una criba el cel està fet d’agulletes llum.

Un suau ventet alena , convidant al somni

i per aquell sender camino buscant convit.

Ma inconsciència empara sortida de lluna a l’esclat

I en el somni, - sender trillat de fantasies vaporoses-,

una deesa apareix amb cabellera rossa llarga,

inabastable, fins davall pitrera on un cinturó

reuneix al cos un batí vermell obrint-se al davall ventre.

Vaporosa Ella m’hi he atansat fins rosar cabell i galta...!!

Com deesa m’oferia amb mirar tranquil bellesa en disbauxa...!!

Mans i  braços s’han allargat com cenyidor viu

que a seu cos lliga bata, i, el cabell s’ha relligat en abraçada.

M’he sentit als núvols, com en jardí incommensurable...!!

Espaordit he mirat en torn d’aquell plantiu que s’oferia

com parada on la florada neix de perfum embriagador que encisa

Buscaré el  solquet humit on clavar-hi la rella per llaurar

aquells cavallons de terra bruna cultivant-hi el roser...

El roser de l’estimança que desperta, en l’intern, immens delit

amb neguit d’essencial  fragància on la rella entra suau

i deixa la terra cultiu blana escardant l’herba nascuda

que a la flor li fa competència i marciria la rosa preuada...”.

El  ric-ric d’un grill m’ha despertat del meu somni...!!

La llum de la lluna em tenia colpit, encès de blanc... !!

Era ella la deesa que en el subconscient em tenia

amb l’ambrosia d’una fantasia que se’n en va de mi ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E- 1-5-18.

.........................

121.- 2-5-18.

Percebre damunt teu la pluja

que et ressegueix cap i galtes

amb seus dits màgics,

relliscant com guspires de cel

en meva platja de carn.

Sentir els efluvis

com cabells que es despentinen...

Sentir com rellisquen,

com guaiten i s’abandonen

fent-se escletxes vivents.

obrint senders nous.

Pluja, pètals de idees,

encatifament que s’escampa

per la platja de les nostres carns.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-5-18.

..............

122.- 3-5-18.

Gran concurs. Ball de Festa Major. Enquestes diverses.

Passatemps conduit per un astròleg conferenciant.

Quan demanaren que aixequessin la ma

els que eren verges dins seu i en veritat,

sols una solterona i dos xibals imberbes

s’assenyalaren a ells estirant braç fins al cel.

Al comprendre’s solets en mig la multitud

i -vermells com pebrots madurs ses galtes -,

i que es declaraven verges davant la gran concurrència

volien desaparèixer per haver confessat sa veritat.

El que preguntava, un enquestador conferenciant, els diu :

Volien la justícia o volien la raó confessant seu estat ?

Vostra innocència us ha traït. No faré jocs de màgia.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-5-18.

........................

123.- 4-5-18.

Sabia que l’hort volia regar-se,

No plovia prou per salvar les cols,

i bròquils i espinacs i d’altres en hivern

i sobre tot a l’estiu tota la manduca...

En aquell hort, com en d’altres

la sènia  era l’arma propiciatòria.

A més d’ella necessitava el ruc

que, ben junyit, ulls tapats,

anés voltant pel solc trillat.

ple de seu fem i pixum,

resistint hores i hores

aquell camí inacabable

on els catúfols pujaven

el líquid que revertit a la sèquia i bassa

seria la glòria per tota l’hortalissa.

Dia a dia, passa a passa,

el ruc consumia pacient el temps...

El surriac era prop si es parava

i sa esquena s’omplia de verdancs...

Sols la mort el lliuraria

d’aquell traginar per l’amo

d’aquell hort que volia aigua.

DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 4-5-18

.....................

124.- 5-5-18

En el record hi dipositem

la resurrecció de nostres vides.

Sempre ens fan carícies els records...

Busquem contacte amb aires nous

per que encaixi el somriure a galtes.

Fins el caminar és viu i inquiet

i la mirada estén el pop

fent-se seu quant l’envolta.

Sortim de casa de pressa i malfarjats

per que tenim ganes del lloc

on varem escriure nostre respir.

Pensem ser lliures i ens agabellem

en el record, no tenim res més

del que varem ser i tenir i gaudir.

Nostre motiu de defensa

se’l deia constantment :

- “Quan no depenguis de res

Ja m’ho faràs saber “-.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-5-18