Ajaguda, reverent,
tot el cos insuflat de vel
com cortina plegada
no sospira incloent l’alè...
Vençuda ha caigut
en l’èxtasis, parany que nega
que t’enlairis, rebel·lant-te
contra el mal vent que t’ajoca.
Veus la paròdia del teu viure.
Voldries ser insurrecte, insurgent
en un passat de llàstimes
i et trobes, sí, vençuda
i els teus somnis esperen retorn.
Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?
No saps que ets tu que pot més que la massa
que et pega al clatell i et sotmet ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS
17.-L’atenció desmesurada d’un
pot provocar l’atenció de molts.
...................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada