Què atent
estava el subjecte,
com si
vida o mort fossin objecte
del seu
màxim interès.
Brullava
en qui se’l miraven
una mena
de suggestió,copsaven
L’
ATENCIÓ com be suprem.
L’inquietud
desmesurada de tots
faria
el miracle correligionari
de que
units en seu imaginari
seguissin
atents de l’ ATENCIÓ.
DE
REBAIXES.- ANTON.- T.E.- 16-1-15.
.........SILENCIS
10.-
La felicitat cau davant la misèria. Aquesta ressuscita
amb
el diner... el diner deu ser la felicitat ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada