Gotes grosses d’aigua queien damunt seu atormegant-lo.
Imaginà en elles diamants, turqueses, maragdes, robins ...!!
Per la clepsa li ressuscitava una riquesa nova...
Ho guardaria ,les mans serien poc per activar-se fent-ho seu,
desprès en vendria, a quin preu, a qui, com s’ho faria... ?
Mirant el cel meditant i donant gràcies de tanta gràcia
un peu li relliscà i caigué de narius al terra...
Del terra volgué recollir aquell seu tresor immens !!
Mans i boca famolencs es trobaren en el desencís
l’aigua era aigua, solament aigua...!!!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13-1-15
.......... SILENCIS
7.- Seva habilitat era fer-se el sord davant la cridòria ...
I els altres creien que escoltava !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada