ROSA PRIMERENCA... aquarel·la

La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...

Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton

(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.

Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya

Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)

............

Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.

Valenta, sense temença de gel i borrufada

pujà en vers el cel donant exemple a covards.

Ressecs els arbres sense saba que circuli

no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava

a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.

Un bri de ventijol suau com els seus pètals

mogué l’insigne esclat i com asperges

llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...

Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença

brillà en la pedra badada, llibre d’antics records

i fins el sílex, menudalla que va escriure història

contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa

havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.

....... SILENCIS

20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,

no perdis el lleu somriure.