.jpg)
Acolliré el blat de teva paraula
en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós
que em porti la incessant melodia
que penetri per donar-nos pau.
Escoltaré el teu fraseig que camina
encavallat en la nuvolada del ventijol,
Oh !, quan s’esplaï quan de gaudi
la lletra que supera el batec del cor !
L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...
Quanta delícia en un sol instant.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.
...........SILENCIS
24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.
Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada