.jpg)
Savi
i s’ho creia el portaren la bogeria.
El
pedrot dalt la muntanya era monument.
Li
vingué al cap de superar l’altura
i
s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,
però
arribà a dalt com gran triomfador...
Què
satisfet, content, joiós al veure’s
plantat
com canya movent les fulles
que
xiulaven un concert en fa major...
El
vent començà a moure amb pressa
els
designis que tenia d’avançar lleuger
i no
esperar a cap germà... La turbulència
es
va veure en la nuvolada que allargava cames...
Ell
era valent contra les forces vingudes a be.
però
l’impuls crèdul que portava torbonada
el
feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia
i
tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...
Esmalucat
era enterbolit afaram desballestat
al
peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!
No
havia previst que hi ha forces més potents
Que la
seva creguda saviesa poc abans contrastada.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.
.........SILENCIS
35.- S’amagava dins la feina...El seu compromís
derivava
en
ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.
..............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada