.jpg)
Vaig mirant enlaire
i... com passa l’aire
que no veig, però sento.
Ressona el brogit de l’abellam
que treballa...
També la pedra muda i quieta
que aguanta l’arcada...
I, jo, entre brogit i arcada
faig camí sol
amb el sarró ple
de paraules per dir
a qui vulgui escoltar
el brogit de l’abellam
i la pacient arcada.
Així faríem el pas junts
amb conversa
que no s’emportés el vent.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.
......SILENCIS
32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?
Digues que t'escoltem. En aquest camí de fils invisibles les paraules hi campen a pleret. Les orelles escolten veus de lluny. I en el silenci del passeig solitari, les abelles, el ca o el moix. Records. I nous companys de lletres.
ResponEliminaAvui t'hi acompanyo!
Una altra Teresa